Avui em prendré la llibertat de no ser políticament correcte i dir les coses pel seu nom.
Amb l’excusa del procés sobiranista que estem vivint, cada dia que passa més gent s’apuja al carro de la fama i l’oportunisme. Vedets i més vedets, harpies amb afany de protagonisme i per si no fos suficient sangoneres que proliferen arreu i que s’aprofiten de l’ocasió per fer fortuna. I en un obrir i tancar d’ulls, l’essència del que va començar com la veu d’un poble ofegat i oprimit aviat s’esvairà en el no res.
Com a bolets sorgits després d’una bona pretemporada de pluja, cada dia apareix una nova idea amb el suposat pretext d’internacionalitzar la causa i donar-la a conèixer al mon sencer. O un altre “xiringuito” de platja de micro mecenatge per finançar no sé quin coi de projecte. I apa, com més serem més riurem. I com més morro es tingui més profit se’n traurà (nova llei de la proporcionalitat). Subvencions per aquí, ajudes per allà i donacions provinents de totes bandes i apa, a “vivir del cuento” que la vida son quatre dies i ja anem pel tercer!
I la veu del poble? I la de la lluita desinteressada per la nostra causa? Ja ni tan sols la sento entre tant d’enrenou de conveniències i interessos. Ens estan tornant a ofegar!
I això em posa de mala llet, perquè un cop més, la poma s’està podrint i si se segueix per aquest camí el pomer caurà malalt i rendint-se a les inclemències de la corrupció, del tràfec d’influències i de la malversació de cabals públics i privats (d’aquests també se’n poden malversar i és encara més trist i més patètic).
I no només parlo en nom meu sinó en nom de Help Catalonia, entitat (bé ni tan sols ens podem dir entitat ni associació ni res per l’estil perquè no estem ni registrats) sense ànim de lucre (això sí, treballem de manera altruista sense rebre diners ni ajudes d’enlloc). Portem més de tres anys al peu del canó, treballant de manera seriosa i professional per donar a conèixer al món el que està passant i no defallim en internacionalitzar el procés sobiranista. Treballem sense parar, sense cobrar i sense esperar res a canvi. Per què, per a mi, aquesta és l’essència de la veu del poble, d’un poble que aspira a una llibertat més que merescuda.
Si ho heu llegit bé, treballem sense parar, sense cobrar i sense esperar res a canvi. Som la veu del poble i n’estem orgullosos!
Judit Clarasó-Beaver
Jurista i Coordinadora de Traduccions de Help Catalonia
