Solució Final

Tot va començar fa molt de temps i cíclicament hem anat lluitant; tant pel manteniment del sentiment nacional com, fins ara, per aconseguir més independència d’un estat Espanyol que cada vegada és més dependent de nosaltres.  Les nostres reivindicacions que fins fa poc les fèiem a cop d’estelada i amb uns quans crits uns dies assenyaladament patriòtics a l’any ( i un vegada desfogats tothom cap a casa ), han passat a ser una necessitat per la supervivència del nostre país. Primer la reclamació de més autogovern mitjançant un nou estatut, o millor dit el que queda d’ell, a fet que els nostres colonitzadors hispans allò que miraven com un tret folklòric, ha passat a ser un seriós perill pels seus interessos a la colònia, donant-nos veritables lliçons de força i començant a tallar-nos tota aspiració nacional.
No tenint-ne prou amb els nombrosos espolis o robatoris, amb permís Sra. Presidenta, que durant molts i molts anys ens han infringit , ara s’hi ajunten les nefastes polítiques econòmiques hispanes que ens a dut a pagar com sempre els plats trencats, i des de les espanyes neix un afany recaptatori cada vegada més fort per salvar-se del naufragi econòmic davant la Sra. Merkel i cia.
I com sempre a costa nostra, mentrestant a l’estat espanyol encara continua la festa. Una festa, on el que a l’únic a que hem sigut convidats, és a pagar. I mentre ens escurem les butxaques, una colla de catalanets volen recol·lectar cales amb un concert a la capital de l’Imperi, on més que sentir música celestial escoltarem una missa de difunts. Altres, com els republicans porten la carta als reis, no se si saben que els reis ni d’orient ni de ponent existeixen. La submissió de bona part de la crosta política ens dur a ser un país moribund en tots els sentits. Avui el vent de ponent ja a començat a portar les primeres notes d’un Rèquiem, que ha d’executar la Solució Final a un problema que tenen a l’estat Espanyol: Catalunya.