La segona volta de les eleccions municipals a França, celebrades ahir, van ser una clara advertència a la política que Sarkozy ha dut a terme fins ara. El seu partit, la UMP, ha perdut poder en gran part del territori i només conserva tres grans ciutats; la resta han caigut al bàndol oposat.
En les eleccions municipals es sol produir una lectura en clau nacional i s’usa per a castigar al govern, no ens hauria d’estranyar els fets d’ahir. El què és notori és la intensitat amb la que la protesta electoral es manifestà.
Sarkozy ha afirmat que durà a terme reformes al govern per aplacar la veu d’aquesta majoria descontenta amb el president més públic dels darrers anys. És la manifestació d’una tendència que les enquestes mostraven des de feia mesos: la popularitat del president francès ha caigut en picat i fins i tot el seu primer ministre era més ben valorat que el sobremediàtic espòs de Carla Bruni.
El que canviarà és la seva política comunicativa. Les accions comunicatives blitzkrieg tenen els dies comptats (o això afirmen alguns analistes) i possiblement el perfil de la comunicació presidencial baixarà. Serà, potser, el moment de veure un president amb un perfil més baix sempre i quan la seva incontinència natural li ho permeti.
Perquè no ens enganyem, ni una derrota tan aclaparadora podrà capejar el brau que és Sarkozy, un animal polític que ha après molt i que ha sabut rodejar-se de persones claus… però que mai ha perdut el seu geni. El temps dirà.
