La propera presentació de Reagrupament a NY el proper 31 d’octubre està tenint molta difusió, com es pot veure en els articles de l’Avui, La Vanguardia, el directe!cat, l’E-notícies o Nació Digital.
Els comentaris als articles són nombrosos i variats, però n’hi ha un de recorrent, fet des del desconeixement o la mala fe, segons el cas: el cost i el finançament de l’acte. Hi ha preguntes i afirmacions, algunes legítimes i altres tendencioses, que posen en dubte com és possible que Reagrupament pagui aquesta excentricitat, qui paga tot això, quines subvencions tenim i altres bajanades.
En tot cas, a pesar de què queda molt clar en la nota publicada per Reagrupament, per resoldre qualsevol dubte clarifico:
* L’única despesa de l’acte és el lloguer de la sala. El Jaume Soler (reagrupat que viu a NY) i jo mateix ho pagarem
* L’única persona que ve de Catalunya sóc jo. El bitllet d’avió me’l pago jo, i no tindré cost d’hotel perquè estaré a casa del Jaume (de fet no vaig només per l’acte de NY, m’ho faig coincidir amb un viatge personal amb la meva dona)
* Si sortís alguna altra despesa, la pagaríem el Jaume i jo
És més, algunes persones ens han contactat per col·laborar econòmicament en l’acte de NY. A tots els diem el mateix: l’acte està 100% finançat, però si tot i així volen fer una aportació ho poden fer al compte corrent de Reagrupament (2100-3031-83-2200604441) indicant com a concepte “INTERNACIONAL”. Tots els ingressos que es rebin, així com possibles aportaciones que es rebin a NY (que com sempre Reagrupament farà públiques) es dedicaran íntegrament a l’organització d’altres actes de Reagrupament a l’estranger (i, en cap cas, a pagar els deplaçaments, que sempre aniran a càrrec de les persones que viatgin).
Suposo que queda clar: aquest acte no li costarà ni un euro a ningú (excepte al Jaume i a mi, que no anem sobrats però que ho fem amb molt de gust), i les aportacions econòmiques seran benvingudes, però es dedicaran a altres actes, no al de NY.
Per cert, m’agradaria aquest grau de transparència en tots els partits i institucions públiques. Qui s’anima?