El Maligne es deixava tres valuosos punts a Sevilla en plena jornada de reflexió. Derrota contra el Betis i segona derrota a la capital sevillana aquesta temporada en un cap de setmana prometedor. El diumenge continuaven les bones sensacions i el filial merengue de Can Ràbia tancava la jornada matinal fent un nou pas de gegant en el seu inexorable camí cap el pou i deixant via lliure a l’entrenador Poketino per continuar el seu somni de seure un dia a la banqueta mandrilista. La tarda seguia transmetent bones sensacions i ens brindava la derrota d’un altre merenguito. El ploramiques d’Oviedo, el mal pitjor perdedor ever Fernando Alonso, es quedava a tres paupèrrims punts de Sebastian Vettel. L’extraordinari pilot alemany guanyava el seu tercer títol consecutiu aconseguint resistir al vudú de la caverna, al fair play de tevetres i a les pregàries cavernícoles demanant el diluvi, l’avaria, l’accident o les tres coses alhora. A partir de les 9, em ple escrutini electoral, començava el partit contra el Llevant amb l’expectativa d’acabar la jornada amb 11 punts d’avantatge sobre les forces del mal. Un ull a la tele, mute a C+ i l’orella seguint el recompte de vots amb l’esperança de completar un cap de setmana històric amb clara majoria sobiranista. Èxit aconseguit? Depèn, no? Anem a pams!
El balanç esportiu no podia ser més favorable als interessos culers. Expectativa complerta i el plus afegit de veure amb satisfacció com el nerviosisme s’ha instal•lat a la casa blanca. Amb el partit de Champions davant el City van desenterrar el Platinato i el Uefarato, i amb el partit de Sevilla el Villarato i el Calendariato. Encara més: els rivals del Barça no s’esforcen ni fan faltes i, el que és més greu, segon el Rommel de Setúbal, els seus jugadors ni lluiten ni suen la samarreta. La Central Lechera segueix instal•lada en la crítica arbitral permanent i sistemàtica, l’entorn merengue comença a està fart d’en Mou i en Mou comença a mostrar símptomes de feblesa i cansament. El proper cap de setmana es disputa el clàssic regional madrileny. Si el Pateti és capaç de trencar la ratxa de més de 13 anys de derrotes contra el Maligne, els dies del traductor portuguès a la banqueta merengue podrien estat comptats.
Pel que fa als resultats electorals, què es pot dir que no s’hagi dit? Com que tots som una mica analistes, de la mateixa manera que tots portem a dintre un entrenador de futbol, jo també hi diré la meva. Ho faré sense ànim de ser exhaustiu, però amb un rigor a l’alçada –com a mínim- de qualsevol tertulià dels que es passegen impunement per les teles. Primer de tot recordar els meus desitjos –que no pronòstics- que expressava a l’article de la setmana passada:
· Que CiU no tregui majoria absoluta.
· Que ERC sigui la segona força
· Que l’ALT surti elegit diputat.
· Que les CUP entrin al Parlament.
· Que els diputats que treguin les CUP siguin els mateixos que perdi Iniciativa.
· Que tots els diputats anteriors sumen 90 o més.
· Que el PP no creixi.
· Que el PSC perdi 10 diputats o més.
· Que els creixement dels Ciudadanos sigui en detriment del PP i el PSC
Em conformava amb aquests desitjos i a grans trets es pot afirmar que, a excepció de la no entrada de l’ALT al Parlament, la resta, o bé s’han materialitzat o bé els hi ha faltat poc. En quant als resultats d’ahir, abans de res unes dades objectives:
· Les empreses demoscòpiques han perdut –veure foto portada- per majoria absoluta.
· Es tractava de traslladar a les urnes i convertir en escons la gran manifestació de la Diada.
· La participació ha incorporat als abstencionistes que voten a les eleccions generals.
· El vot abstencionista l’hauria capitalitzat l’espanyolisme de Ciudadanos.
· CiU ha passat de 0 a 50 escons sobiranistes.
· El bloc no sobiranista (PP+PSC+C ‘s) ha perdut un escó. De 49 han passat a 48 (+1 -8 +6)
· Per primera vegada els dos primers partits són d’obediència catalana (CiU + ERC)
· El federalista PSC ha tret el pitjors resultats de la seva història.
· PP, el partit que governa a Espanya en majoria absoluta, quarta força al Parlament.
· El bloc sobiranista ha passat de 14 escons (ERC 10 +SI 4) a 74 (CiU 50 + ERC 21 + CUP 3)
· El bloc partidari del referèndum suma un total de 87 escons. Els 74 anteriors + els 13 d’ICV.
· El total de vots sobiranistes o pel referèndum superen àmpliament el vots del bloc del no.
· CiU suma majoria amb ERC, amb PSC i també amb el PP –oju-.
Una dotzena d’obvietats que molts analistes ignoren sistemàticament aprofitant la davallada de CiU. Era previsible que l’espanyolisme carregués contra Mas si CiU no aconseguia treure majoria absoluta. El sobiranisme, números en mà, ha sortit reforçat. La majoria de la premsa internacional així ho valora i no pas la premsa espanyola i tota la maquinaria governamental que pretén transmetre la idea que el retrocés de CiU és un retrocés del sobiranisme. No tinc el menor dubte que si CiU hagués tret 67 escons, és a dir, a un de la majoria absoluta, el discurs espanyolista seria exactament el mateix i seguiria posant èmfasi en destacar el fracàs de Mas en el seu fallit intent d’aconseguir la majoria que reclamava per poder liderar el projecte independentista sense hipoteques i en rigorosa exclusiva. El que sí és sorprenent és que aquest discurs també es faci des del propi entorn convergent i més concretament des de la Vanguardia on aquest vomitiu i patètic article d'en Juliana en seria el principal exemple. Nervis a Can Godó: si Mas no guanya, guanya Espanya.
Si es tractava de saber quants som, ara ja ho sabem. Si no sabíem quants convergents estaven per la labor, ara ja ho sabem. Han purgat 12 escons. No sabem si per les retallades, pel sobiranisme o per totes dues coses alhora. En queden 50 i aquest són els que compten. La manifestació de la Diada va ser transversal i els electors han votat en conseqüència. El procés ha de ser transversal i les retallades també ho haurien de ser i no només recaure sobre les classes treballadores. El panorama és realment complicat i es fa difícil preveure com evolucionarà tot plegat. Ja ho anirem veient. A mi, personalment, el que m’interessava era contestar si hi havia una clara majoria sobiranista, tal com em preguntava més amunt.
Doncs sí, hi ha hagut una clara majoria sobiranista, malgrat el que diguin els mitjans espanyolistes, la Vanguardia inclosa.
El balanç del cap de setmana és positiu.
El sobiranisme creix i l’espanyolisme retrocedeix.
Que no us embauquin!
