Des que en Víctor Valdés va anunciar que no renovaria el contracte que el lliga amb el Barça fins el final de la propera temporada, el partit contra l’Osasuna era el primer d’en VV davant l’afició culer, i un dels al·licients principals era el morbo de comprovar el comportament de la culerada xiulant o no al porter amb més títols de la història del Barça. Malgrat els sibil·lins esforços de la llet nostra i la brunete godòtica, l’afició culer ha estat a l’alçada de les circumstàncies i ha ignorat els patètics discursos d'algunes vaques sagrades del sandronunyisme. Si la brunete d'allà pot presumir de tenir al Roncerdo Roncero la brunete d'aquí no es queda curta i ho supera amb l'inefable figura del Racioncerdo Racionero, una de les pitjors i més viperines veus de l'entorn blaugrana. El vòmit de bilis perpetrat contra la figura d'en Víctor Valdès a les pàgines del no menys vomitiu pamflet dels amics d'en Sandrusku, mereixeria està emmarcat en lletres d'or al museu dels horrors del periodisme esportiu. Poseu-vos la pinça al nas, doncs enganxem a continuació un esperpèntic fragment del vòmit de marres. Esteu avisats:
Es falso que Valdés ejerza de cuarto defensa, porque habita bajo los palos pegadito a la línea de gol y con los pies la suele mandar fuera de banda cuando no se la da a un contrario, ¿verdad De la Peña? El Barca con un portero completo como Urruti o el mismo Zubi, que no me hizo caso cuando me quejé, puede llegar a ser un equipo invencible. Debo comentar además que así como nunca vi a un portero blocar el balón detrás de la línea de gol, como hizo él contra el Liverpool, tampoco recuerdo un jugador del Barça diciendo en medio de la temporada que piensa marcharse. Dado que tanto partido sacó y tanto se hizo perdonar por ser de La Masia, ahora debería dejar su traspaso en manos del Barca, en vez de irse con la carta de libertad y así devolver un poco de lo mucho que le dio el club. Veremos quién le ficha y cuántos golesl e meten. No hay que olvidar que sólo era el portero menos goleado porque era el menos chutado, a ver qué pasará cuando no tenga el ataque del Barça que siempre fue su mejor defensa.
Si bé és una mica trist que els bons barcelonistes hàgim d'aguantar la coneguda i proverbial negativitat de la funcionarial premsa barcelonina, encara és molt més trist i depriment constatar la radical transformació dels actuals dirigents del socialisme català que aquesta setmana passada, durant el transcurs del ple del parlament i traint els principis fundacionals del partit, s'han fet l'harakiri votant en contra de la sobirania de la nació catalana. Els dirigents del baix Llobregat, que de manera progressiva s'han acabat apoderant del partit, han decidit plegar-se als designis del PSOE i convertir-se, de facto, en la re-invenció de la Federació Catalana del Psoe, aquell partit que només tenia dos militants (en Jou i en Triginer), que va diluir-se en el congrés fundacional del PSC i que ara, de la ma de la Chacon i el comissari Lucena es refunda per competir i disputar amb el PP i amb C`'s el vot espanyolista a Catalunya. Ja falta menys per veure un discurs en castellà del Pere Navarro al Parlament. Al tiempo!
Qui tampoc perd el temps és el nostru president Sandrusku, que ja no té ni la delicadesa de guardar les formes ni dissimular els seus Qatar's Business. La premsa que comentàvem més amunt es limitava a informar de la golejada (6-2) del Barça al Milan, al Katara Beach Stadium de Doha, la capital de Qatar, durant els Campionat Classificatori Asiàtic de la Copa Mundial Fifa 2013 de Futbol Platja, però res ens comentava de la no-secció de futbol platja que no consta a l'apartat de seccions del fcbarcelona.cat, ni a l'apartat d'esports amateurs, ni tampoc consta cap rastre de jugadors de futbol platja a l'apartat de plantilles. Un Barça de futbol platja on hi figuren els millors jugadors mundials de l'especialitat, com ara el brasiler Amarelle i el rus Emereev, però que res sabem dels seus fitxatges o de les seves fitxes. Tampoc consta res a la memòria del club, i de la premsa godòtica… corramos un estúpido velo. Només trobarem informació al respecte al blog del col·lega @getafegate que en aquest article In Sandro & Beach Soccer, We Tru$$$t!!!! ens explica de que va la pel·lícula i del qual hem extret aquest curiós organigrama:
Mentre capturàvem els links de la pàgina web del Barça per completar el post, hem vist l'anunci de la rescissió del contracte de l'Enric Masip com a secretari tècnic de la secció d'handbol. Curiosament, vint-i-quatre hores després que la hispania profunda descobrís l'existència del handbol, la directiva sandronunyista es carrega un dels homes forts de l'anterior directiva laportista. Recordem que l'Enric Masip ha estat el millor jugador de handbol de la història del Barça i que gràcies a la seva qualitat com a jugador i a la seva labor d'entrenador a la pista, va aconseguir per al Barça i per a Valero Rivero un palmarès extraordinari. Un grapat de títols del període amb més èxits del handbol blaugrana.
És el país que tenim. Uns es tiren la cavalleria per sobre, uns altres discuteixen sobre el sexe dels àngels, els de més enllà prioritzen el com ha de ser l'estat independent que volem construir abans de valorar que primer s'ha de tenir aquest estat i els d'Iniciativa creient que els euros cauen del cel. Mentrestant, el Gobierno d'Espanya segueix radicalitzant la seva política recentralitzadora i la calculada asfixia financera de la Generalitat.
Una deriva sense límits que no s'atura ni davant el Diccionari de la Real Academia Española. Marius Serra a legislar la semántica ens explica totes les modificacions incorporades – des d'autodeterminació fins a sobirania nacional- en previsió del que pugui passar.
Encara sort que no li han retirat el passaport diplomàtic al timbaler del Palace, també conegut com a Dioni de la Franja, el qual pot seguir gaudint d'unes merescudes i pagades vacances a les càlides platges xilenes.
És l'estiu a l'hemisferi sur.
Bonus track: reacció d'en Pasqual Maragall i senyora en conèixer l'elecció d'en Pere Navarro al 12è congrés del PSC
