El Tribunal Suprem de Justícia Espanyol va emetre tres sentències les quals obliguen a reintroduir el castellà a les escoles, i la possibilitat que els alumnes rebin les classes en aquest idioma.
Aquesta sentència es posa en contradicció amb la que va emetre el TSJC, el qual considerava correcte el sistema d’immersió lingüística, per cert, servit a molts països com un model d’educació únic al món.
Doncs tota la feina que s’havia fet durant aquests anys, se l’han carregat en un dia, i per unes insignificants i miserables denúncies que no representen ni molt menys el global de la població.
Aquesta sentència obliga a fer-ho ja que sinó possiblement com va dir l’Alfons Lopez Tena en unes declaracions al Parlament, ‘’ s’hauria d’empresonar al govern i el seu president’’.
Tot i així no està gens clar que farà el govern davant aquest fet. És evident que un partit catalanista i democràtic com CiU hauria de rebutjar la sentència, ignorar-la i seguir com si res, però i si com deia abans l’Alfons Lopez Tena, els volen empresonar? Cediran?
Aquesta és una bona anàlisi que cal plantejar-nos. És ben evident que CiU sempre ha fet l’orni en matèria de defensa del país. Si més no, moltes paraules i pocs fets.
El tipic peix al cove del govern d’en Pujol, com vam poder veure al reportatge de TV3 a Artur Mas, el dia de les eleccions, és ben present encara a CiU.
Com deia aquesta sentència tira a terra un sistema vàlid i imprescindible per la supervivència del català i en conseqüència de la nostra identitat. Tal com deia en Matthew Tree, quan l’entrevistava al cafè de l’Auditori , i es que ‘’sense llengua no hi ha identitat, perquè els catalans no tenen ètnia ni qualsevol cosa que els faci diferents si no és la llengua’’. I té raó, la llengua és el que fonamenta totes les altres coses, tota la nostra cultura i totes les nostres tradicions.
No hem de deixar trepitjar-nos, ni hem de voler mai somniar el passat històric de la nostra pàtria en castellà. Volem somniar realísticament, ‘’sense poder distingir-ne el somni de la vetlla’’, com deia Descartes a la meditació primera.
Per què les coses no tenen sentit sinó, perquè tal com explicava Narcís Oller al seu amic Galdós que es qüestionava perquè utilitzava en els seus relats d’aquesta manera que tal com veieu no es separa gaire de la realitat anticatalana:
‘’Es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds curando de la manía del catalanismo y de la Renaixensa. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en el lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, dèjelos V. con su manía, y véngase con nosotros. (carta de 8.12.1884)’’
I Narcís Oller li responia així, clar i català, amb saviesa i profunditat:
‘’No, amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo , ni separatismo ni otro ogro cualquiera de los terminados en ismo lo que me hace escribir en catalán […] Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato; en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como V. sabe que hablamos aquí. No puede V. imaginarse efecto más falso y ridículo del que me causaría a mí hacerlos dialogar en otra lengua, […] ( carta de 14.12.1884)’’
No deixem, tal com diu Oller, de banda tot allò que ens fa únics.
Demanem a aquests politics que defensin la nostra peculiaritat, abans que els seus interessos personals.
Tenim un exèrcit de gent històric que han defensat la nostra realitat.
Si deixem escapar la llengua, deixem la identitat, i amb aquesta ve la història i també els nostres avantpassats.
No sé com hem de demanar això a uns politics que no escolten mai, de veritat.
Però una cosa si que podeu fer, i des d’aquí us ho demano.
Si aquest govern no ens defensa, a les pròximes eleccions voteu el que hauríeu d’haver votat, un autèntic partit independentista.
És l’única via que hi veig- Però repeteixo, espero que no haguem d’esperar 4 anys més per defensar la nostra legitimitat. El temps passa, i les coses es deterioren, encara que a nosaltres no ens ho sembli veure.
Atentament,
Josep Prat
