Com que no es compta per un pacte d'esquerres ?. El pacte d'esquerres és l'opció viable i possible a l'altre que es força, el que passa és que el principal partit de l'esquerra estatal, el PSOE, no vol o, més ben dit, l'acord signat amb Ciudadanos no li ho permet. Hi ha un tema, crucial i el més més important a l'Estat, que és l'encaix de Catalunya -transformat pel propi Estat en problema- que, tot i existir sense poder-lo esborrar ni ignorar, sembla que no s'ha de tractar i, de pas, «passar» olímpicament dels representants democràtics dels partits polítics catalans, per molt independentistes que s'hagin declarat. No diuen que Catalunya és España, i sempre ho serà ?… Doncs, com quedem ?. Doble motiu per comptar-hi perquè, si interessa que Catalunya segueixi estant a España, el que s'ha de fer és intentar que si vulgui quedar… a gust, millor.
Anem a veure: L'opció natural per la dreta compta amb, màxim, 161 escons (PP 121 i C's 40). L'opció per l'esquerra, amb 157 escons (PSOE 92, Podemos 61, IU 2 i Bildu 2) que donaria peu a negociar l'adhesió a pràcticament la totalitat dels altres partits, no necessàriament d'esquerres, amb la qual cosa obtindrien fàcilment més suport. Parlem de CC, amb 1, o del PNV, amb 6, sense oblidar-se d'ERC, amb 9, i DILL, amb 8.
El que passa es que, per no sortir de les directrius que marquen des de fora de la política i dels vots dels ciutadans, és més còmode seguir marejant la perdiu i, per exemple, viure d'esquenes a l'atzucac entre l'Estat i Catalunya, sense resoldre el que és un problema polític, institucional, entre el govern de l'Estat i Catalunya, que, si és volés, en quatre dies estaria llest… amb política, no amb sentències judicials.
Que no vulguin distreure el personal amb d'altres discursos, o enganyar-lo amb un cartell de «canvi i progrés» el que sembla estar fet a mida perquè només hi sobri la persona d'en Rajoy, sense encarar la reforma de l'actual model autonòmic, bàsicament, perquè no és sostenible, i de ben segur que seria una de les solucions pel principal problema que te l'Estat damunt la taula… o al calaix.
