El degoteig no para. Gallina Blanca, a Huesca.
No hi ha dubte de que s'ha trobat la manera d'afeblir Catalunya. Fent minvar el seu PIB és la millor acció per deixar de sentir-se que, com a motor d'España, Catalunya potser es mereix un altre tracte.
No és cap dada que sorprengui. Recordem les facilitats, quan no invitacions directes, perquè les empreses catalanes canviessin la seva seu social a qualsevol part d'España, fora de Catalunya.
I, per aquest cas, no cal valorar la pressumible bona, dolenta o precaria salut comercial d'aquestes empreses per entristir-nos o per quedar indiferents per la seva decisió. El fet de marxar de Catalunya una empresa nascuda aquí i en un principi pels seus habitants és el veritablement transcendental, independentment del negoci que després se'n derivi i del caire que se li vulgui donar.
DeI ara diuen que faran una campanya contra l'odi que hi ha a Catalunya en vers l'español.
En el supòsit que això sigui com diuen, i que estigui tant implantat, seria ben guanyat a pols. Les continues mostres d'un tracte de menyspreu, poc equitatiu i molt injust, es fa ben evident quan, tot i sent de les comunitats que més aporten, una vegada redistribuits els fons entre tots, quedem com de les més mal finançades i amb les previsions d'inversió més incomplertes. Fet que es repeteix i s'acumula any rere any. Només per això, qui no s'indigna i se sent ofès avui si sent demà.
A més, posats a prendre mesures per normalitzar, perquè no son a l'inrevés, per crear complicitats, per seduir, per empatitzar, per recuperar les bones cares. Perquè no es planteja una proposta que resulti més interessant i convincent que la que la situació creada deixa, que pugui crear dubtes, que pugui representar una millor opció de viure…
Mentre es segueixi actuant amb la filosofia de que, qui no està amb mi esta contra mi… Mentre no es canviï el discurs de que si no és pensa com un es va en contra de tot el conjunt… Mentre España no es deslliuri de la matriu castellana, hereva del Regne de Castella, que la té ben condicionada, les reaccions de qui no se'n beneficia no són més que conseqüència de la realitat.
