Cada un porta l'aigua al seu molí. En aquests dies passats hem llegit i escoltat els representats polítics d'Espanya i Catalunya. En Espanya tenen un govern en funcions del PP, el PSOE intenta crear govern, Ciudadanos a pesar del pacte amb el PSOE prefereix un govern amb aquests i el PP en comptes que amb Podemos. Aquests últims no prefereixen a Ciudadanos i, el PP també vol un govern amb Ciudadanos i PSOE.
El PP, Ciudadanos i PSOE parlen de reforma constitucional. Bé, els que parlen més són el PPCatalà, encara que la reforma de PP i Ciudadanos va en un sentit centralitzador encara que no sé sap com deixen anar un millor finançament per Catalunya, que no vol dir altra cosa que més diners, o que només vol dir la promesa de més diners o paraules buides. No hi hauria cap concert econòmic per Catalunya tipus País Basc.
Pel que fa al PSOE-PSC, la seva reforma constitucional parla d'un federalisme, encara que no sé sap de quin tipus veient l'oposició dels dits barons dels PSOE i l'oposició de certes comunitats autònomes governades per dirigents del PSOE. En aquest federalisme monàrquic!? (Sic), Catalunya no seria nació, ni estat, només seria una singularitat, que ves a saber què volen dir amb això i com s'anava a reconèixer aquesta particularitat!? o identitat nacional que no seria reconeguda!? El PSOE-PSC tampoc voldria cap concert econòmic per Catalunya.
Els que no saben història ignoren que dit concert econòmic de Catalunya ja estava en debat a finals del segle XIX i que continuem igual!?
Pel que fa a Podemos, tenia en el seu programa el referèndum per Catalunya, encara que es veu que aquest no va ser un tema en les reunions amb el PSOE!? La qüestió era l'oposició a Ciudadanos i a certes polítiques econòmiques. Podemos a Catalunya va delegar En Comú Podem o Catalunya si que es pot o Barcelona en Comú, els quals han parlat de fer una consulta pactada amb l'estat espanyol amb dos models de preguntes. Catalunya seria un estat independent mitjançant els procediments legals pertinents o mitjançant la reforma de la Constitució. Tot plegat sembla oblidar la pregunta del 9N de 2014 i sembla oblidar que es necessita la majoria del Congrés dels diputats d'Espanya i, que l'ha de signar el Rei d'Espanya!?
Tots aquests procuren en benefici propi i van contra el benefici dels ciutadans de Catalunya i contra Catalunya, la seva identitat nacional i el desenvolupament econòmic del país i dels seus ciutadans. Fan servir tots aquestes paraules, tota aquesta fraseologia, tota aquest galimaties, poti-poti, engany, mentides, etc. per preservar els seus interessos de partit i els del nacionalisme espanyol.
Alguns estan aparentant una cosa per amagar la realitat del que es proposen! Són el PSC i En Comú Podem. De fet el federalisme amb reforma constitucional o amb referèndum pactat com es pot creure? Quina credibilitat política pot tenir?
Més baix no es pot caure! Els contraris a la nacionalitat catalana, a la identitat nacional catalana són clars o transparents. Però aquests del PSC i En Comú Podem van amb una fraseologia populista entabanadora i així ensarronen i engalipen amb els seus discursos de fraternitat i reconeixement de Catalunya, quan en realitat van a dóna la mà als que van en contra de Catalunya i que mai permetran un reconeixement nacional, identitari i econòmic diferent de la suposada igualtat entre tots els espanyols, que ja sabem que el País Basc no compta amb el tema igualitari econòmic i, ja sabem que podem esperar pel que fa a la igualtat de la llengua catalana o al respecte al nostre Parlament i al poble de Catalunya que va votar un Estatut que va ser retallat per un tribunal judicial espanyol que té poca separació de poders del poder executiu i legislatiu espanyol.
Vist tot plegat, els partits partidaris de la República Catalana o l'Estat Català, només tenen l'opció de continuar el full de ruta, anar cap el procés constituent, crear la hisenda catalana i acabar amb una Declaració Uniliteral d'Independència a la qual li donaran suport els ciutadans de Catalunya mitjançant la votació a la Constitució Catalana. Tot el demés pot ser molt diplomàtic, molt bonic de paraules o de façana, o pot ser perdre el temps. I no podem deixar escapar aquesta oportunitat històrica per aconseguir la llibertat integral de Catalunya o la plena sobirania política del nostre país.
