Ser el que som

Ja fa uns quants anys que a casa nostra, hem rebut un nombre considerable de gent vinguda d’altres llocs del mon, els mal destres dels nostres polítics, mancats de visió de país i bolcats totalment en la política partidista, han utilitzat l’aritmètica d’un immigrant igual  a un vot tot practicant el bonisme en front de la població autòctona. Un fet que només val per abonar les llegendes urbanes sobre els aspectes negatius de la immigració, no faltats en alguns casos de certa veracitat,  fan créixer la por.  I tot aprofitant aquest fets surt un homenet, que últimament es prodiga pels medis, i que viu en un femer on amuntega la por i la ignorància i d’on treu el fem suficient per les seves corrípies verbals  per nodrir als seus prosèlits, fomentant la segregació de la nostra societat. No deixem que aquest aspirant a Fürher, ( i no em val allò de que és un miserable que no arribarà en lloc, com el seu homòleg de mitjans del S.XX  que també aspirava a fracassat), vagi presumint de patriota en nom de la xenofòbia i dinamiti la pau social que tant anhelem. Aquest personatge no el podem considerar part de la societat mil·lenària acollidora que durant tota la seva història a anat integrant els diferents fluxos migratoris.  
Amb la inutilitat d’uns i l’oportunisme d’altres només quedem els catalans que hem de deixar al marge el complex d’inferioritat  que no ens deixa  ser el que som,  catalans. Vivint amb plenitud la nostra realitat cultural, començant per fer-ne ús del català com a primera opció sense autoimposar-nos obstacles lingüístics, sense renunciar al poliglotisme en el que afortunadament hem crescut ,  crec que si des de la societat civil ho féssim, la integració dels nouvinguts a casa nostra, seria d’un percentatge més elevat. Dels polítics, no tots, ja sabeu que fer, oi?