Fer ressò de la reivindicació catalana, internacionalitzar el conflicte i convèncer Europa. Són els tres passos que es preveuen claus si Catalunya vol assolir la independència i el reconeixement dels altres estats. El ressò s'ha fet des de les institucions i la societat civil, i tot i que no tothom coneix la situació catalana al país, l'avenç arreu del continent en els últims 4 anys és ben palès. Ara bé, la internacionalització del conflicte encara no és un fet, ja que el discurs de la UE és clar: “És un afer intern”. Així doncs, convèncer Europa és encara més llunyà.
Prova d'això és la decisió del grup liberal del Parlament Europeu d'acceptar Ciutadans i Unión, Progreso y Democracia com a nous membres aquest dimarts. Els liberals (ALDE) demostren restar importància al procés, no involurar-se, no prendre part, passar de puntetes i posposar un possible posicionament. Guy Verhofstadt (el líder d'ALDE) ha assegurat a Artur Mas que tindrà el suport del grup si algú en demana l'arrest, segons ha desvetllat l'eurodiputat covergent Tremosa. La realitat, però, és que la formació de Rosa Díez, que demanava fa uns mesos presó per qui convoqués un referèndum il·legal, ara forma part dels liberals. Tot i els esforços en campanya de CiU, els de Verhofstadt no han acabat de donar suport al bloc sobiranista.
D'altra banda, aquest dimarts el govern català i el Diplocat han denunciat pressions del govern espanyol per suspendre una conferència a Brussel·les sobre el sobiranisme. L'organitzador de la trobada era el 'think tank' europeu Centre for European Policy Studies (CEPS), que ha acabat cancel·lant la cita. El CEPS i Espanya han negat les acusacions, però en tot cas el Diplocat afirma que les pressiones espanyoles són constants. El fet és que les gestions de l'equip de Margallo són eficients, ja que el Principat no és a l'ordre del dia europeu, i les veus comunitàries a favor del dret a decidir sense condicions són molt tímides.
Amb tot, el referèndum és el 9 de novembre i el discurs d' “és un afer intern” podria continuar fins i tot en cas de convocatòria oficial de referèndum, encara que molts no ho creguin a Catalunya. Fins i tot en un escenari de suspensió d'autonomia, per què no podrien mantenir-ho? Així, esperar el suport europeu és sinònim d'estancament, d'esgotament del moviment i de fracàs. Si Catalunya vol exercir el dret a decidir i executar el mandat del poble, ho haurà de fer sola. Artur Mas, des dels Estats Units, ja ha demanat a la ciutadania determinació i s'ha compromès per enèsima vegada tirar endavant el seu projecte diguin el que diguin des de Madrid. Només en escenari de mobilitzacions permanents a Barcelona o violència per part catalana o estatal la UE no tindria més remei que arbitrar. Es difícil imaginar que la situació arribi a aquests límits, però havent vist la plena disposició de grupúscles d'ultradreta espanyols a passar a l'acció durant la Diada o el 9 de novembre en el documental de Sense Ficció (Tv3) emès aquest dimarts, ningú pot descartar res en el camí al dia D.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
