Amb totes les limitacions derivades del domini de la Europa germànica i escandinava, el sud ha reaccionat a la gravetat de la situació econòmica: deute, atur, emigració, immigració del nord d'Àfrica…amb un viratge a l'esquerra. Tsipras, Renzi, Costa representen aquest viratge./
L'electorat espanyol ha proposat el mateix. I la dispersió de forces situades al centre progressista i a l'esquerra no justifica que Pedro Sánchez es faci endarrere d'aquesta responsabilitat. Espanya no té eleccions presidencials si no parlamentàries i per això pot ser President qui és capaç d'aglutinar més diputats a la Cambra, no qui ha guanyat en vots./
Llavors, Pablo Iglesias que va tastar en les seves costelles el pal del 27S en haver fet intervencions etnicistes i poc inclinades al procés democràtic cap a la sobirania, ha fet un viratge per reconciliar-se amb l'electorat indignat de la perifèria de l'Estat. Aquell que sap que el seu malestar socials va íntimament lligat a un model d'Estat construït al servei de la casta./
Per això hem vist un Iglesias desmelenat reclamant el dret d'autodeterminació per les Espanyes, com no havíem vist des d'abans de la Transició. Els resultats han avalat aquesta posició. Podemos guanya a Euskadi i Catalunya i les converteix en nacions diferenciades, fins quan voten en clau espanyola. I també emergeix cap a la segona posició a València, Balears, Aragó i Galícia. /
Curiós, doncs, com es confirma una constant històrica: quan els règims entren en crisi afloren les estructures profundes d'un territori. I aquí ens ha aparegut l'Espanya austricista, la carlina, la republicana, enfront de l'Espanya borbònica, pseudoliberal i franquista. El PP hi continua dominant de forma folgada. I també és en l'Espanya castellana que C'S aconsegueix els millors resultats, mentre s'estrella en la perifèria crítica. Finalment també en plena crisi de règim torna aflorar Al Andalus amb el seu partit nacional: el PSOE. /
A Catalunya, de tres diputats independentistes fa quatre anys, s'ha passat a 17 i 12 senadors sobre 16. De sis diputats autodeterministes s'ha passat a 29, clarament per sobre de l'espanyolisme unionista i del bipartidisme que treu els pitjors resultats de la Història. Per tant acabi com acabi la telesèrie de la CUP, el procés tirarà endavant. Perquè no és probable que a Madrid es formi un Govern d'esquerres perquè els barons del PSOE no volen cedir en el dret d'autodeterminació. /
Però en cas que fos possible i rebés el suport passiu del sobiranisme català, el PP ha conservat la minoria de bloqueig per imposar un veto a qualsevol iniciativa destinada a encarar la qüestió catalana. Veto que reprodueix el Rei en el seu discurs, bel·ligerant amb els catalans que només sanciona els sobiranistes per trencar la unitat i no dedica cap frase als separadors, que farceixen els partits de la casta i els seus mitjans de comunicació. /
Aquesta és la situació on Catalunya amb els obstacles que calgui anirà fent via; i en canvi el Govern espanyol es mourà entre la inestabilitat d'un govern d'esquerres condicionat pels secessionistes, o un govern de sacrosanta unitat a tres bandes, incapaç de compartir cap programa de reformes en profunditat d'un Estat fallit. Espanya entra en zona de risc i la prima del mateix nom ja ho nota. Feliç any nou!
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2015/12/sense-sortida-80646.php
