Seguretat a l’asfalt

Soc un  tuitaire habitual. Estic viciat. Ho reconec. Fins i tot em faig una mica pesat en segons quins temes, però quan parlem de seguretat vial crec que no s'ha de fer broma i insistir perque tots plegats posem el màxim de cura per evitar accidents.
Dic tot això perque sembla que els únics dolents sobre l'asfalt siguin els vehicles motoritzats. Ja sabem que tot és molt complex, que és difícil fer cumplir la llei a tothom, però hi han coses que no podem deixar que passin. Parlo de les bicicletes a Barcelona. Imagino que a altres indrets el problema es repetirà, però jo el que veig a la meva ciutat em provoca certa por, sobre tot quan vaig caminant per la vorera. Per norma, jo vaig en moto per dins Barcelona i respecto el semàfors. Entenc que els joves tenen molts ocellets al cap i fan bestieses pròpies de la seva joventut, pero a la calçada tots som iguals i tots hem de respectar els senyals.
Cada cop que denuncio via Twitter o Facebook un comportament incívic d'algú que se salta un vermell em critiquen des de plataformes ciclistes i ecologistes. M'han arribat a dir que no és cert això de que els ciclistes se salten els semàfors. Dit i fet. A YouTube ja tinc penjats tres videos fets per mí on demostro que sí, que se salten els semàfors. però ni cas.
Jo treballo a la Diagonal tocant Francesc Macià. El tram entre el lateral i la calçada central es per vianants amb un carril bici que tothom respecte. El que no pot ser és que el ciclistes vagin per aquest carril destinat a ells com si fos un sprint d'una arribada del Tour i a sobre tocant el timbre perque la gent s'aparti.
Son només dos exemples del que passa a la selva de la nostra ciutat. Ja sabem que hi han motos, cotxes i fins i tot busos que se salten els vermells. Lògicament és denunciable, però que no em neguin l'evidència de que el ciclistes no són tant sants.
Respecta i et respectaran.