Avui és Sant Valentí. Enamorats, nuvis, esposos, amics i familiars es regalaran notes d’amor o postals virtuals anomenades valentins.
La història es remunta el segle XIV quan per primera vegada s’associa San Valentí amb l’amor i va ser Geoffrey Chaucer qui a “Parlement of Foules” ho va escriure: “For this was on seynt Volantynys day Whan euery bryd comyth there to chese his make.”, volent dir: “Això va passar el dia de Sant Valentí, quan tots els ocells van venir aquí a escollir la seva parella”.
Qui més qui menys tothom té un embolic, si més no, aquest dia sempre te’n recordes d’algú per obsequiar qualsevol andròmina, que ben segur deixarà bandejat a la seva sort. Totes les excuses són bones per manipular els sentiments més purs amb la finalitat d’obtenir grans beneficis. I aquesta premissa la coneixia molt bé Galerias Preciados quan a la dècada dels vuitanta va instaurar l’onomàstic anglosaxó a Espanya i de retruc a casa nostra.
Per sort, les nostres, són aus d’un altre corral doncs la celebració catalana del dia dels enamorats és el 23 d’abril; per San Jordi i el paper protagonista de la nostra història no li correspon als coloms, a les tórtores o altres aus rapinyaires sinó un jove cavaller que cavalcant un cavall blanc salvà una preciosa donzella de les urpes mortals d’un malèfic drac.
Malgrat tot, ara que el desencís és l’estat que predomina a la nostra societat, que hem preferit fer riques les arques abans del cor, a diferència del que deia Ciceró, seria un exercici d’humilitat saber celebrar cada dia un Sant Jordi i si molt m’empenys fins i tot un Sant Valentí doncs l’abundància d’afecte fa eixamplar el cor.
