Diumenge, 31 de maig de 2020 - Edició 675
La República

Sant Jordi confinat -3- capítol final

Avui acabo amb les recomanacions per aquest Sant Jordi  amb Antònia Carré-Pons En concret parlant del llibre “Com s’esbrava la mala llet” Si voleu saber més sobre ella i el […]

Mireia Guilera
Mireia Guilera 23/04/2020

Avui acabo amb les recomanacions per aquest Sant Jordi  amb Antònia Carré-Pons

En concret parlant del llibre “Com s’esbrava la mala llet”

Si voleu saber més sobre ella i el que la inspira a escriure no us perdeu aquesta entrevista

Bona lectura !

-Del teu entorn qui és la primera persona que llegeix el teu text abans de publicar-lo?

Abans acostumava a passar-lo a unes tres o quatre persones properes, amistats, amants, però ara passo l’original directament a l’editora, Maria Bohigas, de Club Editor.

Com va néixer la idea d’escriure “Com s’esbrava la mala llet”?

D’una experiència viscuda, que és com m’interessen els llibres. El meu pare va tenir un ictus molt greu i això em va obligar a familiaritzar-me amb indrets i situacions que abans només coneixia de passada: hospitals, residències de vells, casals, etc. Vaig veure que els vells, per malalts que estiguin, sempre tenen una espurna de vida enganxada a la pell i que és això el que els fa tirar endavant.

Ens agradarà el teu llibre si…?

Tenim curiositat. Són històries de vells escrites amb realisme. Vull dir, sense maltractar-los (ningú no té cap culpa de ser vell), però també sense ensucrar-los (sense posar-hi cotó fluix). Les històries parlen de la vida, de la solidaritat, de la decrepitud, de sexe… Parlen de moltes més coses que de vells. I tenen un humor una mica negre que les fa divertides. N’hi ha una que m’agrada molt, “El cotxe nou”. És un vell que vol que el seu fill li compri un cotxe nou per anar a passejar les seves amigues del casal…

– Quin consell donaries per començar a escriure un conte, per aquelles persones que tenen por al full en blanc o que no acaben de trobar el seu estil?

Que no tinguin pressa. Escriure és difícil, i cal rumiar-hi molt, abans. I que aprenguin a llençar el que han escrit. Que no els faci por escriure un conte i tornar-lo a escriure tants cops com calgui. S’ha d’anar provant, fins que surt un text que ens reconforta. En el fons, el que llencem mai no es perd: queda a dins nostre com un aprenentatge.

– Com creus que afectarà aquesta crisi del Covid 19 al sector?

Doncs l’afectarà molt, com a tots els sectors culturals i d’oci. Perquè el Covid 19 afectarà, ja està afectant, tots els sectors econòmics. Suposo que serà inevitable que algunes empreses acabin tancant. És una desgràcia, però és així.

– Una recomanació per aquest St Jordi?

Doncs dues. Boulder d’Eva Baltasar. És un llibre curt, però magnífic. Pel meu gust, és un llibre més perfecte que Permagel.

I la segona recomanació és Tardor, d’Ali Smith, una autora escocesa que m’encanta per la manera com explica les coses: t’hi va embolicant a poc a poc.

 

 Fitxa tècnica del llibre :

Col·leccions: El Club dels Novel·listes

ISBN:978-84-7329-225-2

Pàgines:128

Llengua:Català

https://www.antoniacarrepons.cat/llibres-2/  aquest es el web oficial.

Fotografia cedida per : Antònia Carré-Pons ( de Blai Tomàs)

Relacionats