Gairebé tres anys han fet falta per conèixer els detalls que s'amagaven darrera la malaltissa obsessió del president Rosell per tirar endavant una grada jove d'animació. Malgrat les reiterades negatives per admetre que havia pactat amb els violents, sempre planava la sospita generalitzada que existia algun tipus de pacte o document entre Rosell i els Boixos.
El recent episodi de la bengala al Camp Nou, el dia de la tornada de copa contra el Maligne, va desencadenar els esdeveniments i poc després veiem al vicepresident Cardoner negant i reconeixent que sí, que s'havien venut entrades a preu simbòlic a elements incontrolables i que ho havien fet d'amagat i saltant-se les recomanacions dels mossos d'esquadra.
A l'esperpèntica roda de premsa del portaveu Freixa i del president Rosell es confirmaven els fets i s'anunciava la renúncia definitiva a la creació de la grada jove. Rosell es feia l'indignat, insinuava acusacions de falta de col·laboració i amenaçava als socis amb un important increment d'escorcolls i mesures de seguretat per accedir al Camp Nou. Poc desprès era cat ràdio qui desvetllava tenir el famós document que el nostru president negava i negava, i que havia signat amb el boixos nois durant la campanya electoral del 2010, concretament el 16 de maig.
La descoberta d'aquest document i la constatació que l'ara president i abans candidat hauria mentit reiteradament als socis i simpatitzants culers, ha creat un estat d'indignació generalitzada (malgrat els esforços d'en Pelikarnau i l'Escòria intentant reescriure la història) però no tant com pel fet de voler crear una grada jove d'animació, que també, sinó pel fet d'haver mentit descaradament a tots aquests socis i simpatitzants. Indignació corregida i augmentada aquest cap de setmana amb el partit de lliga contra el Depor, on la directiva complia l'amenaça de més controls a l'estadi i rememorava els gloriosos dies del nuñisme-gaspartisme tolerant una pancarta ofensiva contra els socis i retirant&destruint la pancarta dels pacífics culers de l'incansable col·lectiu Consulta Barça.
Uns dies molt intensos explicats cronològicament i amb diversos enllaços a l'article grups d'animació, i/o radicals? del col·lectiu Esperant Abonament FCB. Les imatges del document de marres en aquest article de la Vanguàrdia. Aquí un dels vídeos més representatius de les negatives de Sandro a les preguntes del candidat Benedito. I la pancarta retirada als col·legues de Consulta Barça al peu d’aquest paràgraf.
Amb l'afer dels #boixosgate, molts culers han descobert la faceta mentidera del nostru president, però a RIval Petit, i ja ens perdonaran la immodèstia, això no ens ve de nou doncs fa anys que tenim identificada aquesta patologia tan característica i pròpia del sandronunyisme. Si ets un d'aquests culers que, probablement i legítima acostuma a preocupar-se més de si entre la pilota que no pas de saber què si cou a l'enrevessat entorn culer, sàpigues que en Sandrusku té un historial de mentides que ens permet qualificar-lo, sense por d'equivocar-nos, de mentider compulsiu. Veiem-ne uns quants exemples:
Precampanya electoral.- La precampanya més llarga de la història de la democràcia ben bé la podríem qualificar com una gran mentida. Els cinc anys que van des de la sortida d’en Sandrusku de la junta Laporta fins la seva elecció com a president, són el període amb més conxorxes i conspiracions de la història del barça. En aquest període hi hagut les denúncies per equiparar els primer vuit dies de mandat a un exercici sencer i, en conseqüència, l'avançament de les eleccions, la denúncia demanant la inhabilitació del president Laporta, la denúncia dels avals i la moció de censura. No estem en condicions d'afirmar si en Rosell menteix quan parla d'en Pla, d'en Giralt o de no saber res de la moció de censura, però si que podem afirmar que el seu portaveu in pectore l'inefable pelikarnau, és l'ideòleg, el factòtum i el fil conductor entre els conspiradors de l'Associació i la presidència blaugrana. Aquests hipotètiques mentides no las comptabilitzarem com a tals, però si que són d'aquest període 1)les declaracions a can Cuní amb el seu famós: jo no vull ser president del Barça i 2)les declaracions a can Pere Escobar negant haver organitzat cap sopar a la seva casa de la Cerdanya amb il·lustres representants del que ja es coneix com el cerdanyaberg. (Vídeo remix al peu de post)
Campanya.- Les mentides de la campanya comencen amb el programa oficial de la candidatura Rosell on, a tall d'exemple, en destaquem aquesta: 1)Potenciació del fcb com a club poliesportiu únic al món. La voluntat de potenciar al màxim la vocació poliesportiva del nostre Club és una ferma convicció dintre de la nostra candidatura. Creiem fermament que aquesta potenciació passa per una socialització de les seccions, per fomentar tant la millora de les seccions professionals com la de les no professionals, per l'aplicació de plans específics i per dotar a les seccions professionals d'una entitat pròpia que potenciï la seva autonomia i autogestió. Les mentides de la campanya electoral continuen amb la que fa referència al 2)patrocini d'Unicef (veure vídeo remix al peu de post) 3) Negar reiteradament el pacte amb el Boixos. 4)Prometre una agència de viatges pròpia
Presidència.- Al marge de les incongruents explicacions relacionades amb la no venda de l'empresa Bonus Sports Marketing, la principal mentida del president Rosell ha estat la de voler-nos fer creure que havia rebut un club arruïnat i que la caixa estava buida. La reacció de Jan Laporta ho resumeix millor que nosaltres:
En primer lloc, vull desemmascarar la gran mentida de la situació econòmica del FC Barcelona, la cantarella que la caixa està buida. No és cert. Els vam deixar en herència un Club sostenible econòmicament. Diuen que no tenen diners, que a la caixa no hi ha ni un euro. Mentida. Els vam deixar un Club que la temporada 2009-2010 va ingressar més de 430 milions d'euros. Els vam deixar un Barça que ingressa 140 milions d'euros cada temporada en concepte de drets audiovisuals. Els vam deixar un Barça que ingressa de Nike prop de 40 milions per temporada. Els vam deixar preparat només per signar un crèdit de 150 milions d'euros amb 'la Caixa' i amb el Banc de Santander. Van vendre Touré per 30 milions d'euros (per cert, jo havia tancat l'operació per 32 milions, ells sabran què van fer); Ibrahimovic, per 25 milions d'euros i Txigrinski per 15 milions. I han venut la samarreta a Qatar per 30 milions d'euros. Per tant, que no hi ha diners a caixa? Mentida! Us asseguro que el meu mandat ha generat beneficis. I això tot i les trampetes i maniobres diverses en la reformulació dels comptes així com la imputació a la nostra gestió de pèrdues anteriors per part d'anteriors juntes directives i de les pèrdues posteriors que ens ha aplicat l'actual directiva. D'una manera flagrant i escandalosa, amb absoluta mala fe, ens estan imputant al nostre darrer exercici unes pèrdues deliberadament inflades”.”Aquesta Junta Directiva ha rebut un Barça econòmicament solvent, viable i sostenible. Per tant, president i directius, prou de mentides. No ens expliqueu sopars de duro, no feu concessions als violents a l'Estadi (o és que heu de pagar els serveis prestats en campanya electoral?) i expliqueu el contracte amb Qatar Foundation (no esteu tan segurs que convé al Barça portar durant molts anys el nom d'un país al costat del seu escut?). I deixeu de maniobrar de forma indecent per fer creure que la meva junta i jo vam dirigir malament el Club. Els signes externs són massa evidents per veure que ho vam fer prou bé. La força incontestable dels fets és massa evident per veure que vam crear un model de Club que ha portat al Barça a ser reconegut i admirat com el millor club del món. Tothom hauria volgut rebre un Club com el que us vam deixar!”,
Encara hi ha un altre grup de mentides relacionades amb la creació del Consell senil Senior blaugrana i la posterior redacció i aprovació del codi ètic. Un clodi ètic que és fum i paper mullat. Un codi ètic denunciat pels col·legues de Consulta Barça amb flagrants exemples d'incompliment. Denúncia de la qual porten mesos esperant resposta. El nostre suport i solidaritat pel col·lectiu consulta Barça desprès d'haver sofert la intolerància de la directiva amb l'afer de les pancartes el dia del Depor.
Si malgrat l'historial mentider del nostru president, alguns manifesteu certa debilitat cap a la seva persona per haver-lo sentit declarar, per exemple, que no demanaria l'execució de la sentència sobre els avals perquè no li agradava que paguessin justos per pecadors, sapigueu que són unes declaracions carregades de cinisme, doncs si es tracta de que no paguin justos per pecadors només és possible si es retira l'acció de responsabilitat, doncs sense acció de responsabilitat és quan no tenen sentit els avals.
Que no us embauquin!
