La Fiscalia Superior de Catalunya ha arxivat la denúncia pels presumptes delictes d’apropiació indeguda i d’administració deslleial que el soci Nicolas Marin Ortiz, president de la Penya Barcelonista de Sant Andreu de la Barca i simpatitzant dels boixos nois, va interposar contra l'ex president del Barça Jan Laporta, l'ex vicepresident Ferran Soriano i l'ex director general Joan Oliver. El sossi Marin és un dels més bel·ligerants de l'Associació en defensa dels drets del soci, aquella associació presidida pel sossi Robert Blanch, més bel·ligerant encara i conegut per haver finançat la demanda dels avals interposada per Vicenç Pla. El sossi Marin i l'Associació van col·laborar activament en la moció de censura liderada pel sossi Oriol Giralt contra Laporta. El sossi Marin també va posar una demanda l'any 2006 que pretenia la inhabilitació de Jan Laporta i que, òbviament, va perdre. Ningú de la junta d'en Sandrusku Rosell s'amaga al seu darrera. El portaveu de la Junta, Toni Pantene Freixa, tampoc.

La denúncia recollia totes les suposades irregularitats comeses durant la presidència Laporta i, casualment, coincidien amb les informacions falses d'aquella presentació feta a l'assemblea de compromissaris pel representant de KPMG, l'auditor amic Garcia Ferrer, utilitzant unes transparències que no es corresponien amb la Due Dilligence i que les havia confeccionat la pròpia directiva de Sandro Rosell. Recordem que KPMG, per exemple, des del 1991 va ser l'empresa auditora de la fallida CAM i que les seves auditories van ser presentades netes de salvetats. Aquesta presentació tendenciosa, més el degoteig constant durant les setmanes prèvies a l'Assemblea de compromissaris de filtracions de la Due Dilligence sobre suposades malversacions de la junta Laporta, propiciarien el clima favorable i la predisposició dels socis compromissaris a votar favorablement la proposta d'interposar una demanda d'acció social de responsabilitat. Una votació, per cert, guanyada per un marge de vots inferior al nombre de socis compromissaris convidats a l'Assemblea per la junta de Sandro Rosell, sossi Blanch inclòs.

Les filtracions interessades de la directiva van tenir l'acollida entusiasta de la premsa amiga, és a dir, gairebé tota la premsa més el tractament especial i preferent dispensat al diari MARCA, dedicant-se tots plegats al públic linxament a través d'articles, tertúlies de ràdio i programes televisius denunciant tot tipus d'il·legalitats, robatoris i delictes diversos. Em venen a la memòria intervencions especialment agressives de les principals vaques sagrades de la caverna godòtica, com ara les dels Francesc Pelikarnau, el Marius Tribunerol, el Dago Escòria o la Dago consorte. Aquesta última en qualitat de comissària godòtica oficiant des del bell mig dels despatxos blaugrana.

El propi Jan Laporta ho ha recordat en conèixer la sentència: El contingut d'aquesta denúncia va ser determinant a l'hora de condicionar el vot dels socis compromissaris en l'Assemblea General de Compromissaris del FCB celebrada el 16 d'octubre del 2010 i en la qual es va decidir interposar una demanda d'acció social de responsabilitat contra l'anterior junta directiva. Laporta ha continuat assegurant que: l'arxivament inapel·lable confirma el que ell i la resta de directius van anunciar l'any 2010, que tot plegat es basava en una campanya per desprestigiar la reputació del president i dels gestors del FC Barcelona en el període 2003-2010. i que ell i la resta de directius i executius han hagut d'aguantar els atacs de la sospita, conseqüència d'un acte temerari que ha tingut el suport gens dissimulat de l'actual junta directiva i de certs grups de comunicació.

Tret d'honroses excepcions com, per exemple, aquest excel·lent article de Xavier Sala-i-Martin o aquest altre article de Toni Frieros, gairebé tota la premsa ha passat de puntetes sobre l'arxivament de la sentència com ja va fer no fa gaires dies amb l'informe Qatargate que publicava la prestigiosa revista France Football sobre la corrupció en la designació de Qatar com a seu dels mundials 2022 i on també hi sortia, com a protagonista top ten, el nostru president Sandrusku Rosell. Un tractament que contrasta, i de quina manera, amb el zel demostrat en desprestigiar la figura del president Laporta i, en conseqüència, condicionar el vot de l'assemblea. Segur que tots recordeu alguns titulars com aquests:

• Laporta gastaba más en las giras que todo el equipo (Marca)
• Laporta gastó 6,5 millones entre jets, restaurantes, catering, tarjetas (El Mundo)
• Laporta se gastó 318.000 euros en locales nocturnos, juergas y puros (Punto Pelota)

• La Junta de Laporta gasta 127.797 dólares extras en la Gira USA'09 (MD)

• La partida de viajes superó los cinco millones su último año.(La Vanguardia)
• Las facturas de Laporta quedan al descubierto (MundoDeportivo)

L'escrit de la fiscalia sobre l'arxivament de les diligències d'investigació obertes arran de la denúncia presentada pel soci Marin consta de 22 pàgines. Escrit que difícilment trobareu al MD o a Marca, però que Rival Petit, amb l'esperit de servei que ens caracteritza, pengem el document amb molt de gust. Tot seguit un petit extracte d'aquest document amb els apartats més significatius. Des dels fets demandats, passant per alguna conclusió interessant i acabant amb algunes de les disposicions finals.

La demanda denunciava els quatre fets següents:

1)Pagament a càrrec de targetes VISA del Futbol Club Barcelona de despeses totalment desvinculades a l'activitat del Club.

2)Pagament per part del Futbol Club Barcelona dels honoraris de l'advocat que va defensar els directius del Club en el plet sobre els avals.

3)Adquisició per part del Futbol Club Barcelona, el 26 de maig de 2008, d'uns terrenys a Viladecans, els quals s'haurien pagat a un preu molt superior al de mercat.

4)Despeses no justificades en matèria de seguretat, sobre qüestions desvinculades de l'activitat i l'interès del Club.

Conclusions de la fiscalia sobre la compra dels terrenys de Viladecans:

Del conjunt de diligències d'investigació practicades no n'ha resultat acreditada cap irregularitat o actuació, en l'operació de compra dels terrenys als paratges del Remolar i les Filipines de la localitat de Viladecans per part del Futbol Club Barcelona, que pugui ésser considerada constitutiva de delicte.

Com ja hem exposat anteriorment, tota l'operació de compravenda és transparent i es troba perfectament documentada i declarada a l'AEAT.

El seguiment dels diners satisfets pel FCB per la compra deIs terrenys i dels moviments bancaris efectuats per GOLF. DE VILADECANS, SA, ROMAGATS, SL, i GPU GRANOLLERS, SL, no ha revelat cap tipus de desviament o transacció dinerària a favor d'empreses o persones vinculades amb els membres que formaven part de la Junta Directiva del FCB en el temps en que es va dur a terme la transacció immobiliària.

Resulta acreditat que el FCB va pagar per l'adquisició d'aquests terrenys la quantitat global de 18.345.886 euros i que existeixen unes taxacions realitzades per les empreses 2AGRO Enginyeria i GESVALT;que els atribueixen un valor .molt inferior. Tot i així, aquesta diferencia de valoració es justifica pel fet que, mentre les taxacions de 2AGRO Enginyeria .i GESVALT parteixen de la premissa que l'afectació mediambiental dels terrenys per la XARXA NATURA 2000 fa baixar ostensiblement el seu valor per .raó dels possibles aprofitaments urbanístics, el FCB, no veia l'afectació mediambiental de la zona com una minva del seu valor, sinó que, al contrari, ho considerava un actiu afegit, atesa la naturalesa del projecte que hi pensaven desenvolupar, que els permetia gaudir de l'espai protegit.

Així mateix, segons declaracions de R.C.F., administrador de ROMAGATS, SL, aquesta mercantil havia realitzat nombroses gestions i buscat projectes (com per exemple traslladar-hi el zoo de Barcelona), amb un preu de venda superior al,satisfet pel FCB .

Per altra banda, de les actuacions practicades resulta acreditat que per determinar el preu de la compravenda es va partir d'uns índexs de referencia raonables com era el preu pagat per la Generalitat de Catalunya en les expropiacions de terrenys de la mateixa zona i el preu cadastral que equival aproximadament a la meitat del preu de mercat, en no existir un índex de referència respecte al preu dels terrenys qualificats com a equipaments esportius.

Consta aportat en Ies actuacions una copia del conveni de data 14 de desembre de 2007, relatiu a les expropiacions de terrenys .de la mateixa zona efectuades perla Generalitat de Catalunya, per construir-hi la C-31, on, com a determinació del preu just, es reconeix una indemnització de 69,30 euros el m2

El que DISPOSA el Ministeri Fiscal, per exemple, sobre les vises i sobre la compra de Viladecas

1)Arxivar la denúncia en relació amb els fets següents:

 

a) Pagament despeses totalment desvinculades de l'activitat del club a càrrec de targetes visa del Futbol Club Barcelona, en no haver resultat acreditats indicis suficients que amb lñes targetes visa corporatives s'haguessin efectuat pagaments de despeses desvinculades de l'activitat del club.

c) Adquisició per part del Futbol Club Barcelona, en data 26 de maig de 2008, d'uns terrenys a Viladecans, en no haver resultat acreditada, de les actuacions practicades, l'existència d'irregularitats que puguin ésser considerades constitutives de delicte, en cap de les fases de la operació immobiliària que va culminar en la compravenda dels terrenys de Viladecans per part del FCB Eel 28 de novembre de 2007

Altres disposicions es refereixen a l'arxiu de les actuacions en relació al pagament per part del FCB dels honoraris de l'advocat que va defensar els directius del club en el plet sobre els avals, i l'arxiu, pel que fa al Sr. Laporta de la denuncia sobre instal·lació del programa Encase Enterprise per realitzar tasques de seguretat informàtica i l'encàrrec a l'empresa Metodo 3 per realitzar informes sobre alguns directius. Sobre aquestes dues darreres denuncies, el president Laporta queda exonerat en no quedar acreditada la seva participació. Pel que fa al directiu Soriano i al director general Oliver, la fiscalia superior ho retorna a la fiscalia provincial perquè valori si han incorregut en alguna responsabilitat penal.

La denúncia queda arxivada, però els diaris que més es van significar en la campanya de desprestigi contra Laporta, com ara la Vanguardia o el Mundo Deportivo, encara és hora que demanin disculpes. La coincidència que l'agència de detectius METODO 3 aparegui a les diligències practicades i que aquesta agència estigui a l'epicentre dels escàndols d'espionatge que aquest dies sacsegen l'agitada vida política catalana, ha propiciat que alguns il·lustres periodistes de l'entorn godòtic afegeixen confusió sobre el tema tot insinuant, de passada, que el que s'ha de fer és demostrar la innocència i no pas la culpabilitat. An doh cuyong!

I mentre tot això passa, a can Godó continua el revival nunyista amb el mestre de cerimònies, Jaume Basté, bavejant com un nen. En Toni Freixa fent la gara-gara a un dels referents del diari Marca, aquell que ens insulta dia sí i altre també, però que gaudeix dels favors i filtracions de la directiva culer. En Rosell posant la cirereta al revival entronitzant la figura del zombi a la llotja. En Rosell sense felicitar al Jan Laporta per l'arxivament de la denúncia ni demanar disculpes per haver-ne estat un dels principals valedors.

I per a més inri tornen els boixos nois, les bengales a la grada i el Maligne ens fot fora de la Copa.

Ja només ens falta que en Sandrusku ofereixi el Camp Nou perquè el Maligne, el Pateti i el Kampechano puguin oficiar el gran aquelarre espanyolista a la propera final de copa.

Al parrot!