Roig estel, blanc estel
Roig estel, blanc estel,
fons de blau cel i groc,
com un vell escut roent.
Senyera onejant al vent,
estelada alada als cims.
Brotem lliures a la fi,
celebrem-ho ben junts,
brindem, tots i serens,
ja som eterns, estels.
Ancorem el cor ardent
dins el sorral dels estels,
sempre lleials i fidels, ells,
els estels, estrelles belles.
Elles, les més velles bruixes,
les més eternes, somniades,
als poblats, per vies antigues,
a dalt els campanars, dolces.
Endevinen el futur alliberat,
pronostiquen les veritats,
dins les realitats oníriques,
sense misses mig dites.
El sentir és un sol vers,
capaç de definir el món,
sentiment de cultures,
sentiment de la gent,
complement directe,
directe a cada ment.
Som matí i tarda plena,
som el sentit de finestres,
els panys que ara s’obren,
entre claus del destí, plens.
Rica, la terra, és una ofrena,
carregats d’il·lusions refetes,
que vertebren el vers, units,
dins la força que du a la màgia,
que s’entreveu entre les places,
quan s’alça la bandera més lliure.
Ningú pot aturar el cant,
tothom seguim la tornada,
que entre lletres i músiques,
són les arrels culturals nues.
La identitat són els orígens,
els orígens són de terra lliure,
lliure d’usurpadors, de superbs,
mai cap gen és superior a l’altre,
i els feixistes són arreu de l’Estat.
Països catalans amb senyera estesa,
arreu, lligant-se amb d’altres ensenyes,
germanes, amb els braços ben oberts,
eterns, abraçant als veïns, tant endins,
a les terres properes, mai estranyes,
mai llunyanes, tots anem de la mà.
Unió de blau i roig, dreta i esquerra,
unió de les dues mans, ben ferms,
som punys alçats, alcem el vol,
construint, com intuïm la llibertat.
Seguem arran, les espigues d’or,
amb la falç i el martell al puny,
amb el roc al palmell i la faixa,
sempre atents, sempre presents.
Roig i blanc estel, cap a l’alliberament,
com un antic poema de foc i de gel,
dins la claror extrema de pols oposats,
sense partits, particions ni interessos.
Massa vegades es venen en política,
infiltrats que reneguen de la llengua,
fent pactes amb l’Estat que sotmet,
que ens vol lligat, paternalisme ranci,
maternalització de capital caòtica,
centralisme vil i històric, decrèpit.
Roig estel, blanc estel, fons blau,
fons de groc escut, barres de sang,
ditades agòniques, cercant llibertat.
Cal defensar la terra, ens cal la llengua,
cultura dolça, mai sotmesa, històric dret,
tantes vegades perseguit pels imperis,
que veuen com a amenaça la balança,
l’equilibri entre les diverses danses.
Brotem de nou, ja som més lliures,
mentre no ens deixin ser qui volem,
ballaran les llunes amb tots els estels,
ballaran la més enigmàtica de les danses,
dansaran lliures, anàrquics i llibertaris,
lliures com el vent que ve de ponent,
com el sol creixent, amor, som tots.
Estel blanc, estel roig, roig i blanc,
fons de cel, de blau cel, de llibertat,
s’encén la senyal i cada senyera,
estel ardent, foc latent i lleial,
barres de sang, s’encén el cor,
som cada raig de llum, de roig,
som revolta, i cada revolució,
units i plens, per sempre més.
