Revolució nua de bon matí, véns cap aquí,
prens el te amb la saviesa del gest,
ets valenta, una fera, ferotge, bruna,
ets l’encant de les hores tranquil·les,
ets dolç embruix, canyella i mel,
llimona tendra de la revolta.
Els teus peus juguen a fer estels,
a l’antiga cala dels somnis nus,
invisibles, com les hores brunes,
darrera la nit hi ha llum arreu,
dins la teva mirada, la lluita.
Vull cercar al cau de la son
un raser per despertar,
passats els somnis,
ser amb tu, ànima,
or encès, cor roent,
la revolució feta amor,
I així cercar els límits,
provocar una reacció,
jugar amb la tradició,
per por a aquest amor
masses vegades mor.
Vull guarir les passes,
ja cansades d’esperar,
vertebrar silencis muts,
cants altius, vestir el vers,
desvestir aquest instant,
veure com t’aixeques del niu,
amb el somriure franc d’ahir.
Provocar versos lliures i roents,
ser la revolució als cossos d’arreu,
deixar el cant per demà passat,
quan tot just haurem despertat.
I prendre un te, un cafè junts,
de bon matí, abans de partir,
despullar-nos al món,
ser fidels eternament,
revoltant-nos arreu,
fidels als principis,
al pur sentiment,
a una causa nua,
com el cos meu,
desprès de tot,
i de marges,
i de límits,
nu brotaré,
et sentiré.
Nua de bon matí,
la revolta continua.
Daniel Eduard Ferrer i Esteban, 28 de març del 2010
