Els comuns, amb la seva seu central a Madrid, i amb aquests personatges impresentables a Catalunya, tipus Domènechs i Colaus, sempre han procurat fer el màxim boicot al Procés Independentista i és per això mateix que ara en són prou responsables del moment en què es troba Catalunya. No es pot negar que si en els últims anys hagueren desplegat un suport estrictament democràtic i més actiu les coses haurien anat una mica millor. Però han fet tot el boicot i el mal que han pogut al Procés d'Independència, per acció o per omissió, permetent, callant, i avalant la forta degradació de la democràcia per part de l'estat español a Catalunya.
Ara, imbuïts del cinisme i les males arts que els caracteritza pretenen despistar i fer com si fossin uns innocents que acaben d'arribar.
Però sembla que encara no es donen per satisfets i en porten una altre de cap, la seva desvergonya i cinisme humà i polític no té aturador. Els comuns sempre treballen a favor de l’españa, (amb minúscula), imperialista i colonialista i d'esquena als interessos de Catalunya, això no és una novetat. Mireu la Doña Colau al Palau de la Música aplaudint al rei de les españas, però immediatament desprès, de forma molt hàbil i exculpatòria, declarant als mitjans i deixant entreveure que li va fotre la bronca, al rei, per no haver-se manifestat a favor dels seus súbdits catalans davant la brutalitat policial de l’1-O. Tot hi cap en aquests temps regirats de “fake news”. Ningú anirà a preguntar-li al rei si li va parlar en aquests termes. Però tant se val, aquests personatges han deixat de ser creïbles i aquests súbdits catalans ja han deixat de ser súbdits, i no es llepen el dit.
Ara, a aquests senyors i senyores anomenats “comuns”, els encantaria que les incipients i irreductibles forces republicanes independentistes catalanes se sumessin a la seva lluita per la república a españa. Aquest és ara el seu somni humit. Esperem que Catalunya hagi, per fi, deixat de ser el “tonto útil” d’españa i que això mai passi. Si els catalans han de lluitar per alguna república haurà de ser per la República Catalana. Ni españa ni cap dels partits espanyols o espanyolistes, mai han ajudat Catalunya a sortir del seu forat secular, ans al contrari, i està a la vista en la historia més recent com en la més llunyana. Són dues nacions, o al menys així es comporten una respecta de l'altre. Diguem-ho clar.
En aquests últims anys, Catalunya ha estat lluitant sola per drets democràtics que de forma indirecta també afectaven tota la resta de l'estat español i cap dels mitjans ni partits espanyols anomenats demòcrates o d'esquerres, amb central a españa, no li ha fet costat en cap moment. No han volgut/sabut interpretar la lluita democràtica pel dret a decidir dels pobles i només han volgut fer-se còmplices dels qui vomitaven un ultra-nacionalisme i autoritarisme antidemocràtic espanyol exacerbat, juntament amb un anticatalanisme ferotge i indigne a tots els nivells.. Els comuns s'han tapat els ulls i el nas davant comportaments ignominiosos contra les llibertats a Catalunya i s'han convertit en còmplices necessaris de flagrants i indignes males pràctiques polítiques i humanes.
Ara, sembla que el que voldrien és distreure les forces republicanes catalanes del focus català per redirigir-les lluny, a una lluita a españa, (amb minúscula), per mirar d'aconseguir una república española. I per dir-ho clar i català: Que això s’ho treballin des d'españa i que no intentin utilitzar la nostra força pels particulars interessos de la seva nació española en la que no hi cap la nació catalana. En el cas de caure en aquesta trampa, de ben segur que aquesta força republicana acabaria sent desactivada o redirigida de nou en detriment de Catalunya.
Per fi, ja podem parlar de “nosaltres catalans” i de “ells españols” sense complexos, “ells” ens han marcat el camí de la realitat per poder fer aquesta separació de forma desacomplexada amb el famós “A por ellos”. Des d'españa han fet obrir els ulls als catalans deixant-los clar que “nosaltres” existim gràcies al poder central, que “ells” ostenten i que quan volen ens aixafen. Bé, com vulguin, “nosaltres” ja hem proclamat la República de Catalunya i això ja queda fet, no ho hem fet pas de forma simbòlica com alguns ara volen fer creure per variats motius. Si de veritat fos una República simbòlica no hi haurien “presos polítics” o “polítics presos” ni tampoc hi haurien “polítics a l’exili” o a “l’exili polítics”, digueu-ho com vulgueu, tant se val del dret o del revés. Tampoc hi hauria l’aplicació del 155. No deixem-nos enganyar.
La República Catalana està proclamada. Ara s'hauria de començar a implementar. S'hauria de fer servir tota l'energia en això. Ara ja sabem que des de Catalunya, tota energia dirigida a regenerar españa tot i esperant alguna mena de reconeixement o encaix, és energia malbaratada, perduda, i deixa Catalunya afeblida.
España ja ha demostrat com estima els catalans i Catalunya i de quina manera els agraeix la seva aportació democràtica a tot el territori español…, i així mateix ens continuarà estimant pels segles dels segles… i ja en portem tres segles.
En quant els anomenats comuns, Domènech i Colau, com a caps visibles a Catalunya, en veritat resulten ser massa comuns, fastigosament comuns per la seva calculada indefinició permanent, per la seva previsibilitat de ficció i en definitiva, per un botiflerisme cínic i descarat. Diuen que Domènech i Colau son republicans?, no ho crec pas, la opinió generalitzada és que són un parell d’arribistes que sols busquen la seva quota particular de poder a qualsevol preu i que estan permanentment instal·lats en la seva particular, interessada i llarga ficció creada entre dos mons, l'español i el català. Si no és així, ara és el moment ideal perquè ho demostrin. Que ho demostrin treballant de cara a Catalunya cooperant a implementar la República de Catalunya. No ho faran, ells treballen per españa, Per sort, però, a tots els cínics desubicats i hipòcrites comuns, se'ls acaba caient la màscara de pallasso més d'hora que tard.
