El Govern espanyol ha tornat a recalcular la inversió estrangera a Catalunya del 2016 i ara la situa com a millor any de la història. Per contra, Madrid va liderar el nombre de fallides durant el mateix any. No serà que la independència és vista com una oportunitat d’inversió?
Les pensions encara s’usen com a argument de la por als favorables de la independència. Però mentre parlen, amaguen que El Banc d'Espanya ha tornat a avisar d’una forta retallada de les pensions futures. I mentre l’estat ha perdonat 60.600 milions d'euros a la banca, ha hagut de demanar un préstec per pagar als pensionistes la paga extra d'estiu. Per la doble de Nadal caldrà demanar un altre préstec… i no oblideu que els préstecs s’han de tornar.
Ja han sortit diverses veus que reclamen a la Generalitat aturar el Referèndum per manca de garanties, però cap d’aquestes veus ha demanat que les garanties les proporcioni el Gobierno de España. Respecte als sectors de l'esquerra que també les reclamen, caldria que es plantegessin si abans de començar la propera reivindicació també ara hauran de demanaran garanties a l’estat. Quants drets s’han preservat o aconseguit demanant garanties als que manen?
Aquestes mateixes veus també demanen diàleg a Puigdemont. Però obliden que el menyspreu de Rajoy és tan gran que li va dir, que si volia millor finançament, convencés a les altres comunitats del règim comú. Al mateix temps anunciava un regal de 400 milions anuals per a Canàries i uns altres 400 per al País Basc.
El que hauria de trobar curiós un unionista català, és que no hi ha hagut cap veu important espanyola criticant la manca de solidaritat dels Bascos i Canaris. Si volem trobar veus fora de Catalunya que ho critiquin hem de sortir d’Espanya i llegir editorials com la de The New York Times. Allà recorden que “Catalunya representa gairebé un 20% del PIB espanyol i només rep el 9,5% dels pressupostos generals de l'Estat”. Per cert, si l’any que ve encara no som independents, amb el nou model de finançament, Catalunya hi perdrà un altre 2%.
