Dijous, 24 de juny de 2021 - Edició 1064
La República

Reflexions sobre la misèria dels Jocs i qui els defensa a Tarragona, ridícul mundial. Pleguin!

Només hi ha tres casos en la història de les competicions esportives internacionals en què s'hagi hagut d'ajornar un esdeveniment internacional:   El primer cas va ser el dels Jocs […]

Cartes dels lectors
Cartes dels lectors 20/11/2016

Només hi ha tres casos en la història de les competicions esportives internacionals en què s'hagi hagut d'ajornar un esdeveniment internacional:
 
El primer cas va ser el dels Jocs Centroamericans i del Carib, que van passar de 1934 a 1935 per un immens temporal.
 
El segon, els Jocs Centroamericans i del Carib que van passar de 1958 a 1959 per una revolta contra l'aleshores president de Veneçuela, que va haver de fugir del país i va acabar protegit per Franco.
 
El tercer, el Mundial d'esquí alpí Sierra Nevada (Granada), que de 1995 es va passar a 1996 per falta de neu.
 
El quart cas és el de Tarragona, la nostra ciutat. Què ha passat amb Tarragona 2017 perquè hagi mutat en Tarragona 2018?Alguna cosa molt greu, segur, perquè fins al dia d'avui en aquest plenari sempre que se'ns ha informat des de l'Equip de Govern de qualsevol qüestió referent a l'esdeveniment, la tònica de les respostes ha estat la mateixa: “Tot va bé o molt bé”, “Arribarem a temps, és clar que sí”, “El temps posarà cadascú al seu lloc i alguns s'hauran d'empassar les seves paraules”, “Farem els millors Jocs de la història” i “Els Jocs ja han començat”.
 
Des de la CUP de Tarragona hem iniciat una investigació (no pateixin que aquesta no els portarà als Jutjats) llegint algun textos dels que aquests dies corren pels quioscos i les xarxes sobre el tema dels Jocs i el seu ajornament. Ja ens hagués agradat venir a la roda de premsa que el senyor Ballesteros va fer per explicar el tema però no vam poder i va ser una llàstima perquè a hores d'ara la roda de premsa en qüestió ja s'estudia a les facultats de Periodisme de mig món… i això sempre és bo. Que parlin d'algú, encara que sigui malament sempre és bo… I els asseguro que a mig món finalment s'ha parlat d'aquesta ciutat i de qui al governa, tant com mai abans s'havia fet. Perquè l'ajornament ha estat, ja ho saben vostès, “un èxit!” “…si fins i tot ens han felicitat!”
 
-Tal com diu Vicent Añó, degà de la facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la Universitat de València, qui també va ser director general de la candidatura Tarragona 2017 i màxim responsable del campionat del món d'atletisme Sevilla 1999 i dels Jocs Mediterranis Almeria 2005:
 
«(l'ajornament) És un absolut fracàs. Mai havia passat una cosa així perquè l'organització fos incapaç de complir les dates fixades. Això ha passat perquè la gent que hi ha al capdavant del projecte a Tarragona no en tenen ni idea. Com pot ser que el màxim responsable, el Coordinador General dels Jocs, sigui un polític que, a més, no té ni idea del món del l'esport? Això ho explica tot»,
 
-Apunta Ricard Lahoz a Fet a Tarragona (5/11/2016):
 
«Ajornar un any els Jocs Mediterranis de 2017 és un desastre sense pal·liatius per Tarragona en molts sentits. La decisió, que sembla que s'adopta per -diuen- “garantir l'èxit de l'esdeveniment”, comportarà, un munt d'inconvenients afegits i cap avantatge. I el que és pitjor: deixa tocada la moral col·lectiva de la ciutat, tot i que els Jocs no hi havien despertat gaire entusiasme.
 
Traslladar la cita al 2018 suposa acceptar el fracàs total dels responsables polítics de la ciutat en l'organització dels Jocs. Tarragona projectarà una mala imatge al país i al món que s'estendrà en el temps i que trigarà  superar-se. Representa un cop duríssim a la poca autoestima dels tarragonins. Un ridícul espantós.»
 
-Afegeix Pitu Tarrasa a TotTarragona (7/11/2016):
 
«Si un dels grans objectius dels Jocs 2017 era posar Tarragona en el mapa, l'èxit ha estat aclaparador.
 
Ni els més optimistes podien imaginar la repercussió mediàtica que els “No” Jocs han aconseguit.
 
Què hem fet el ridícul? Potser sí, però tractant-se d'uns Jocs ridículs “per se”, no ve d'aquí.
 
Que ens han enganyat, que ens han venut sopars de duro, que la transparència ha brillat per la seva absència, tampoc és cap novetat.»
 
Escriu Alba Medina, antropòloga social i cultural, a El Circ de Tarragona (8/11/2016):
 
«és veritat que no són culpables de la mort de Manolete, però del que sí són culpables és de portar la ciutat de Tarragona al ridícul més espantós i de fer passar un mal tràngol a tots aquells que sí han cregut en el seu projecte. (…) Ni s'ho mereixen ells ni ens ho mereixem nosaltres».
 
-Xavier Rius, a E-Notícies, explica que (9/11/2016):
 
«Els Jocs Mediterranis de Tarragona han acabat ajornats un any. (…) Un ridícul que si no és planetari és únicament per l'abast geogràfic més limitat de l'invent.
 
Però no hauríem de parlar d'errors. En realitat, el resultat és plenament coherent amb el punt de partida. Una altra cosa és que el punt de partida fos catastròfic. I això, a risc de semblar tremendistes, sí que no és equivocat. En aquesta història tothom s'ha omplert la boca de bonics conceptes, com fer història o deixar un llegat, però cadascú ha mirat pels seus interessos. Partidistes, en general.»
 
-Assegura Francisco Montoya, al «Diari de Tarragona», citant a la roda de premsa de l'alcalde Ballesteros que Tarragona és(11/11/2016):
 
«una ciudad que ha tenido que aplazar una cita deportiva internacional. A-PLA-ZAR-LA. Porque no llegábamos a la fecha prevista. Un ridículo mayúsculo, en fin. Una hecatombe insólita. Un descalabro sin precedentes. Se mire por donde se mire.»
 
 
-I tanca l'empestat i «energumen» Miguel Cardenal, secretari de l'Estat per a l'Esport fins a avui mateix, a «El País» (13/11/2016):
 
«…invito (a Ballesteros) a que diga la verdad a sus ciudadanos, que no acuda al socorrido echar la culpa a Madrid, y que les cuente la razón que le lleva a incumplir su reiterada promesa, porque el bochorno al que ha llevado a Tarragona se debe principalmente a la temeridad e incompetencia con la que Ballesteros se sumió, desde 2012, en esa huida hacia adelante.»
 
Senyor Ballesteros i senyor Vilamayor, pleguin, pleguin d'un cop ja i deixin de fer-nos fer el ridícul al món. Ple–guin!!!
 
Ja ho sé que no plegaran, no estan fets per a això. Almenys, però, deixin que els tarragonines i els tarragonins decideixin si volem Jocs o no en volem, deixin que la gent participi i decideixi. Tampoc? Doncs pleguin!!!

Jordi Martí Font