Aquest era el titular de la notícia publicada al Diari de Terrassa sobre la presentació que vaig fer amb Ramon Carner i Raimon Escudé: Espanya no va gaire bé, però Catalunya va a la fallida. El titular està extret de la pàgina 25 d’aquesta presentació: ”L’economia catalana l’endemà de la independència“
Segons dades públiques, el dèficit de la Generalitat de l’any 2008 va ser de 4.862€ milions, el del 2009 ningú s’atreveix a dir-ho, i el del 2010 està previst (aquestes coses sempre s’equivoquen a la baixa) de 6.369€ milions, sempre segons a mateixa Generalitat. Tot això amb un dèficit fiscal (és a dir, impostos que els catalans paguen i no retornen a Catalunya) de 22.000€ milions a l’any.
“”Potser no estem tan malament”. Malament no, pitjor, som la Comunitat Autònoma amb pitjor ràting, és a dir, segons Moody’s aquesta mateixa setmana, la Comunitat Autònoma menys solvent, la que menys et pots refiar per deixar diners. També (o per això) som la Comunitat Autònoma amb més deute en termes absoluts, i en el podi amb el País Valencià i les Illes Balears en deute sobre percentatge del PIB (els Països Catalans som una realitat espoliada).
Exagerat? Jutja tu mateix: tenim un dèficit públic enorme, va a més, i quan ens comparen amb altres Comunitats Autònomes, diuen que som els menys solvents. Això sí, amb un dèficit fiscal de 22.000€ milions que resoldria de cop aquests i molts altres problemes.
Fallida? Exagerat? Imagina’t una persona, una empresa o un país, que gasta mooooolt per sobre del que ingressa, que ho fa durant molts anys, i que no té perspectives de canviar la situació, és a dir, d’ingressar més del que gasta i per tant retornar els seus deutes. Què li acaba passant a aquesta persona, empresa o país? Li deixaries diners a aquesta persona, empresa o país?
La independència no és només una qüestió de dret, de patriotisme i de dignitat, és també una emergència econòmica.
