Dilluns, 10 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

Quinze dies més de miratge plebiscitari

L'inici de campanya electoral ha portat una nova onada d'eufòria i fervor per la possibilitat de celebrar un referèndum d'autodeterminació autoritzat per l'Estat. L'esgotador conte de fades s'allarga com un […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 10/06/2016

L'inici de campanya electoral ha portat una nova onada d'eufòria i fervor per la possibilitat de celebrar un referèndum d'autodeterminació autoritzat per l'Estat. L'esgotador conte de fades s'allarga com un xiclet perquè fa mig any que Espanya està en procés d'escollir un govern i és clar, oficialment l'opció que hi hagi un nou govern trencador a Madrid que permeti la votació, oficialment és possible. I més tenint en compte els resultats tan benignes que les enquestes donen a Unidos Podemos pel 26J.

En concret, el CIS, fet públic aquest dijous, diu que els de Pablo Iglesias i Alberto Garzón faran el sorpasso al PSOE i que entre els dos, s'aproparan molt més a la majoria absoluta -sense arribar-hi, però- que PP i Ciudadanos. És possible que potser només amb el suport del PNB ja arribin als anhelats 176 diputats, però… És realista? Com Pedro Sánchez ha de fer president Pablo Iglesias quan aquest li ha negat la possibilitat després del 20D?

I més tenint en compte que en principi que Iglesias està demanant la consulta per a Catalunya. Si de veritat el PSOE queda tercer, Sánchez saltarà pels aires, els barons es faran amb les regnes del partit i aprovaran abans un pacte per a 'salvar Espanya' amb els populars que amb un Podemos a qui haurien de donar la presidència. Ningú es pot arriscar a apropar Catalunya a l'autodeterminació, no només perquè potser surt que Sí, sinó perquè a Espanya, ni els votants de Podemos ho volen (segons el CIS, només un 10% de votants d'aquesta formació ho acceptaria).

I en el cas extrem que socialistes cedissin a podemitas, el TC sempre estarà a punt per a vetar-ho. I abans, l'hipotètic president Iglesias ho hauria de plantejar. L'excusa seria clara: espereu a que obrim el meló constitucional, anem a canviar la Carta Magna per a poder-ho autoritzar (amb el beneplàcit del PP que es necessitaria), no és prioritari, espereu a que pensem com es podria fer… Un filibusterisme extrem a l'espera que l'independentisme salti pels aires de desesperació i no s'hagi de fer. No vam néixer ahir, el nou esclat d'optimisme al voltant dela consulta és un miratge. El full de ruta ha de continuar. 
 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí

 

Relacionats