Mare de Déu, quina dreta li està quedant a España …
Si el PP ja se sap el que és, ara a mans de l'alumne avantatjat de la FAES, que ja ho faria per si sol, es veu obligat a radicalitzar-se cap al costat més perillós de la dreta, per no quedar sense quota de poder. Primer per combatre Ciudadanos, i després per protegir-se de la probable embranzida de Vox, que s'aniran esperonant entre ells per a veure qui és més “defensor de la pàtria”. Amb aquest pas, el PP s'oblida definitivament de l'espai de centre del que encara podia ventar-se, tot i que ja fa temps que en la realitat no l'ocupa, si és què l'havia arribat a ocupar alguna vegada.
Amb aquestes curses cap a la radicalitat, la dreta no fa mes que eixamplar l'espai amb el món sobiranista català, principal damnificat d'aquesta delirant pugna perquè acaba en significar-lis el seu concepte a batre i destruir.
Tothom hauria de tenir present què, segurament, no hi hauria independentistes si no hi haguessin separadors, que és el què són aquests partits que treuen rèdit precisament de l'enfrontament amb Catalunya i els catalans, i el que encara és més greu, introduint uns arguments del tot falsos perquè els propis catalans s’enfrontin, inventant-se problemes on mai n’hi ha hagut, malgrat les diferents maneres de ser i de pensar, que sempre hi han estat i han conviscut amb la més que acceptable normalitat.
En resum, si l'esquerra està massa dividida i això és la seva perdició, tampoc es pot considerar cap avenç per aquesta dreta aquest estirament, com si fos un xiclet. En aquest cas, malauradament, amb el que representa que aquest estirament sigui cap a la dreta de la dreta.
Jo sempre he pensat que el centre polític no existeix. O s'és això o s'és allò. O penses una cosa o en penses una altra. El que mai m'hagues pogut pensar és veure la dreta política tan lluny de l'esquerra política…
O potser m'equivoco i el que comencen a mancar de veritat són les esquerres.
