Es parla molt dels immigrants, es parla molt de la necessitat de que s’integrin, però qui son els immigrants? Perquè la veritat jo que encara no arribo als 40 he vist com canviava tant aquest concepte que ja no entenc res.
Quan era petit si que ho entenia, la meva família sempre deia “nosotros los inmigrantes” tenia perfectament clar el que jo era, un immigrant. Més tard però a l’escola m’ensenyaren que els immigrants eren els que abandonaven la seva terra per anar a viure a un altre lloc, ja m’havien ben fotut, ara jo ja no era immigrant, ara resulta que era diferent als meus pares tot i que la meva percepció era un altre, jo era igual als meus pares i diferent a la societat del país. Però la cosa encara s’havia de complicar més, perquè anys desprès començaren a arribar nous immigrants, ara però d’altres països, i de cop i volta els meus pares (sense canviar en res) passaren a ser d’aquí i els nou vinguts passaren a ser els immigrants, vaig observar però, que encara que de forma reduïda continuava arribant gent d’Espanya i ningú els considerava ja immigrants, ostres així que els meus pares i llurs descendents fórem immigrants i ara els que venien del mateix lloc ja no ho eren. Per acabar-ho d’adobar quan et trobes un anglès o alemany que ha vingut a viure aquí resulta que tampoc son immigrants son només anglesos o alemanys que viuen aquí, en canvi una persona que ha vingut de Romania si que es immigrant, el mateix passa amb la gent vinguda de forà d’Europa, un canadenc resident a Catalunya sempre es dirà que es canadenc, en canvi un equatorià o un colombià resulta que es un immigrant, i no nomes passa amb els països també amb les persones, perquè un negre que ha vingut des del Camerun a jugar a futbol sempre serà “el camerunès” i un igual de negre vingut en pastera des del Senegal sempre serà un immigrant
Al final ja vaig entenent el que per a molts vol dir la paraula immigrant, immigrant es aquell resident a Catalunya, amb una mala situació econòmica, sense posició social ni un entorn que l’avali o el protegeixi, potser també si es una mica fosc… En canvi aquells que tenen diners o posició social (ni es digui si es blanquet i ros) aleshores se’ls considera catalans, espanyols, anglesos…
Així que si el que volem es que s’integrin els immigrants potser el que hauríem de fer es netejar la nostra societat de prejudicis. I crec sincerament que convindria resituar al seu lloc la paraula immigrant, cal treure-li el seu sentit pejoratiu i tenir clar que es igual d’immigrant un xinès que un anglès, un magrebí que un andalús, perquè no importa país d’origen o classe social, immigrant es aquell que pel motiu que sigui abandona la seva comunitat cultural i passa a viure en una altre, quan tots els catalans veiem igual d’immigrant un anglès i un marroquí haurem fet un pas de gegant per la integració.
I vull recordar que integració no vol dir que unes persones han de renunciar a allò que son i acceptar cegament allò que se’ls imposa, perquè hi hagi una veritable integració calen com a mínim tres premisses: Que el nouvingut aprengui llengua i cultura del país, que la societat d’acollida s’obri a les aportacions del nouvingut i que a aquest se li doni un lloc i un espai a la societat que l’acull.
Un altre tema a debat seria els immigrants que mai s’integren, però aquí caldrà veure quina part de culpa te l’immigrant, quina la societat d’acollida i quina les circumstàncies històrico-socials. A partir d’aquest anàlisis podrem treballar per solucionar aquesta situació tan poc desitjable per a uns, per a altres i per a tots plegats.
Toni Fernández.
