Un any després del Referèndum de l’1 d’octubre, el poder judicial i les forces polítiques unionistes segueixen insistint en que no hi va haver violència policial i que moltes de les imatges que s’han vist eren falses. Ha canviat el govern espanyol, però el relat continua sent el mateix. Ens intenten fer creure que tot el que va passar a partir d’aquell moment va ser degut a que ens vam saltar la llei. Sempre negaran que tot el que ha anat passant fos perquè ells així ho volguessin, però la realitat és tossuda: si un any després segueixen sense canviar cap llei és per què així ho volen.
Als ciutadans espanyols i per les seves forces polítiques sembla que ja els vagi bé el funcionament del seu gran estat. No els importa que els seus jutges siguin nomenats per polítics, ni que quan cal jutjar temes amb cert contingut polític, funcioni al revés de com ho fa Europa. Quan s’empresona o es persegueix a certs polítics i cantants, a la resta d’Europa, no hi troben cap delicte. Per contra, quan apareixen temes com els famosos Màsters, els currículums inflats, fiscals o jutges amb menors a un viatge a Colòmbia, els xats entre jutges, que comparen els polítics catalans amb violadors, o els tatxen de colpistes i indiquen que amb ells no s’haurien de negociar ni dialogar, les causes acaben arxivades i oblidades. Si això passés en qualsevol estat europeu, la cadena de dimissions hauria estat de rècord i els mitjans de comunicació ni ho minimitzarien ni ho ignorarien.
Si retrocedim a l’agost, trobarem la noticia en que els fiscals alertaven del risc per a la seguretat de l’Estat de que els papers i les gravacions del comissari Villarejo es fessin públics ja que si es filtraven destrossarien institucions i persones que ara ocupaven càrrecs. Ningú s’ha posicionat obertament en utilitzar-los per fer net.
En alguns d’aquests papers i gravacions hi surt Corinna, on semblaria que va ser utilitzada per Juan Carlos I pel cobrament de comissions en l'AVE a la Meca. Però la fiscalia demana arxivar-ho ja que la monarquia és inviolable.
I seguint els raonaments anteriors, també algú pot arribar a pensar, que no només la monarquia és inviolable a Espanya: també ho serien certs jutges, fiscals, caps policials, polítics i algun que d’altre col·lectiu. Com va dir un que encara està molt present: “Todo está atado y bien atado”.
