Divendres, 17 de setembre de 2021 - Edició 1149
La República

Que potser té por el Borbón?

Juan Carlos de Borbón y Borbón, conegut també com a Rei d’Espanya i per alguns com a Rei de tots els espanyols inclosos alguns catalans que no volen deixar de […]

Vicenç Marquès i Sanmiquel
Vicenç Marquès i Sanmiquel 26/12/2009
Juan Carlos de Borbón y Borbón, conegut també com a Rei d’Espanya i per alguns com a Rei de tots els espanyols inclosos alguns catalans que no volen deixar de ser espanyols, té por: molta por!
No va poder-ho dissimular en la bufonada que va protagonitzar a través de les pantalles de televisió, la nit del vint-i-quatre de desembre passat.
I el cap d’Estat té por, perquè sap que la independència de Catalunya és imminent i que no hi haurà cap forma humana d’aturar-la. El Borbón que va ser designat per en Franco per fer de Rei després d’espitxar-la el dictador, sap de bona tinta que el seu avantpassat Felipe V (el primer i nefast Borbón que ens va tocar en sort desgraciadament), va robar a Catalunya tots els drets com a Nació sobirana que durant molts segles havia sigut. I ara se n’adona (val més tard que mai), que la independència que reclamem els catalans no és altre cosa que la devolució de tot el que el seu avantpassat ens va robar. Ajuntem-hi també inclús, tot el que ens van robar successius Governs que van seguir al darrere de Felipe V, fins a dia d’avui.
Més la por que té el Borbón, si ell volgués i li donés la gana per molt que diguin que el Rei regne però no governa, la podria deixar de banda i fins i tot treure-se-la del damunt, si signés un reial decret en el qual reconegués l’espoli que va fer el seu avantpassat Felipe V, ordenant que la Nació Catalana torni a ser de les catalanes i dels catalans. Actuar d’aquesta manera seria bastant elegant per part del Borbón actual i, al mateix temps, potser faria emmudir les veus que s’alçarien en contra de la independència de Catalunya.
Si alguns mitjans de comunicació diuen que molta gent es va creure la bufonada del dia vint-i- quatre, per què no es podrien creure, totes i tots, el que digués el real decret retornant a les catalanes i als catalans el que és seu?
Quants dies haurem d’esperar encara perquè ens torni el Borbón, actual rei espanyol, el que el seu avantpassat ens va robar?
Tant el Borbón com el Govern central però, voldrien que Catalunya en pes s’aixequés en armes contra el que ara ells en diuen el Govern legalment establert. I els corseca i els posa molt nerviosos, al comprovar que a Catalunya les coses es segueixen fent amb molt de seny i pas a pas, sense matar a ningú i tot per la via del diàleg, que és tal com s’han de fer les coses i no vull assenyalar a ningú, perquè crec que queda clar a qui m’estic referint.
Ells voldrien una revolta armada per poder justificar una sagnant intervenció dels tres exèrcits, acollint-se a aquella desgraciada frase que va pronunciar, diuen, en Manuel Azaña: “Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha durado para dos siglos”.
Però els hi sortirà el tret per la culata i això els fot molt, perquè a Catalunya no hi volem saber res d’aixecar-nos en armes en contra de ningú. Volem, això sí, que ens tornin el que ens van robar i que ens deixin fer la nostra vida. Si un cop independents i recuperat l’Estat propi, aquest territori anomenat Espanya vol tenir relacions amb Catalunya, crec que no ens hi hauríem de negar. Més que res per allò que diu el famós adagi tan català de que “la pela és la pela” i no està la vida com per deixar de fer negocis, ni amb Espanya ni amb ningú.