Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

Quant més estem disposats a alentir el procés mentre no deixem de perdre pares pel camí?

Els dies passen, passen, passen. Inexorablement. Sense aturador. No podem aturar el temps. I encara menys anar enrere. I cada dia que passa són 24 hores més de pressió, que […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 31/05/2016

Els dies passen, passen, passen. Inexorablement. Sense aturador. No podem aturar el temps. I encara menys anar enrere. I cada dia que passa són 24 hores més de pressió, que s'aconsegueixen fer lloc en aquest marasme de sentiments que tots carreguem al cervell, en detriment de la il·lusió, que s'allunya també sense remei.

Són molts els qui cada dia ens deixen sense haver vist la llibertat plena del seu país, malgrat haver-ho esperat tota la vida–o només els últims anys i malgrat ser-hi ara tan a prop. Quants pares més haurem de perdre sense poder evitar-ho abans que no arribi el moment? Què els direm als nostres fills si, quan la seva generació tingui consciència plena, s'adona que -en cas que sigui així- vam perdre una oportunitat d'or tenint en compte que tant el Parlament com el Govern són independentistes?

Aquesta última pregunta és la que es feia el dirigent d'Esquerra Republicana Joan Tardà aquest dimarts, tot alertant que el procés pot descarrilar o endarrerir-se si els pressupostos no arriben a bon port. És una advertència a la CUP, que continua dient que no retirarà l'esmena a la totalitat si no hi ha un canvi radical en els números. No obstant, Tardà també recordava que si tot se'n va en orris serà culpa de tots, i instava a fer un esforç més gran per suplir els que estaven fent poc esforç. És normal, ja que 80 anys després, els qui no vam viure la Guerra Civil tenim la sensació, traspassada des dels llibres d'història, que es va perdre per les desavinences i les descoordinacions internes. És impossible assenyalar un sol actor.

Vuit dècades després, el problema és el mateix. Si bé a finals de 2014 ERC es va obsessionar a vetar la llista conjunta, un any després va ser CDC que volia fer Mas president sí o sí. Ara és la CUP qui està tenint una posició menys racional i solidària amb la seva esmena a la totalitat als pressupostos que ja han registrat al Parlament. Les mesures que demanen són simplement simbòliques, de cara a la galeria.

Per exemple, quins efectes tindrà incloure als pressupostos uns impostos que de ben segur que la Generalitat no ingressarà, a part de l'autoengany? És evident que els bancs, amb l'impost per dipòsits bancaris trinxat al TC, no abonaran les quantitats que els correspondria. I quin sentit té explicitar als comptes que es desobeeix el sostre de dèficit marcat per l'Estat quan se sobrepassarà de totes maneres com cada any? L'únic efecte serà el d'endarrerir els pressupostos, ja que algú els portarà a la Comissió de Garanties -que encara dirà que no són legals- o al TC. El fet de voler anar més ràpid del compte pot fer alentir-ho tot.

Ara, de nou, entre tots -i totes- han de salvar la situació, perquè si no hi ha pressupostos, tot s'alentirà. El temps passa inexorablement, avui ja falten només 13 mesos i mig per la data límit. I per molt que ens en penedim després, no es podrà tornar al passat.

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí

Relacionats