QUAN EL POBLE TÉ GANA, ÉS CAPAÇ DE TOT, I MÉS.

Al ministre de l’interior espanyol, se li pot girar molta feina amb tot el que està passant amb l’assumpte de les retallades, l’atur, i que la gent que vol i no pot treballar estigui cada dia més angoixada.
L’assalt  a supermercats, com el que ha tingut lloc a un supermercat Mercadona a Écija (Sevilla), es pot reproduir en un tres i no res a molts altres llocs de l’Estat espanyol.
Si nou milions de persones comença a passar gana i unes cinc-centes mil no reben cap tipus d’ingrés, la revolta i assalt a supermercats, mercats i tot lloc on s’hi vengui menjar i beure pot ser catastròfica i històrica. Els bancs d’aliments ja no donen l’abast; Càritas Diocesana fa més del que pot, la situació comença a ser desesperant i caòtica!
Ens acostem perillosament als paràmetres d’Alemanya just abans de la pujada al poder d’Adolf Hitler, que després va desencadenar la Segona Guerra Mundial i als aldarulls de poc abans d’esclatar la Guerra Civil del 36 a l’Estat espanyol.
Ara que, deu ser això el que cerca el PP: poder reprimir als qui, amb tot el dret o no, prenen d’on sigui l’aliment bàsic que el Govern de Madrid els nega, i estomacar virulentament als revoltosos amb totes les forces policials i, si la cosa s’embolica molt, fins i tot servir-se de l’exèrcit, tot i sabent que si se’n valen de l’exèrcit, la CEE se’ls pot tirar al damunt. És molt trist, veure que un Govern central canvia la gana del poble per repressió, en comptes de canviar la gana per una bona solució.
El Govern central, està desitjant massacrar-nos a tots, començant pels catalans i catalanes, bascos i basques. S’ho estan carregant tot. No fan política social a favor del ciutadà; fan política de partit. Només es preocupen d’anar bé ells i els seus amics i familiars i la resta de la població els fa nosa. I aquesta nosa es pot traduir en matar a molta gent de gana, ja que no els poden matar a trets sortits de les armes automàtiques de l’exèrcit, o en càmeres de gas a l’estil nazi.  
Però si tanta nosa els fem, per què, en el cas de Catalunya, no ens deixen en pau? Molt senzill: com que són una colla de ganduls i no han conegut mai què és i què significa treballar de valent i guanyar-se els diners honradament, de què viurien si no poguessin disposar del gran espoli practicat a Catalunya? Els hi causa pànic i urticària, el sol fet de pensar que prompte es trobaran sense la gran mamella catalana que per a ells tan raja i a la qual hi estan tan ben amorrats. Tan de bo aquesta “llet” catalana se’ls hi tornés agra un cop digerida i rebentessin tots a una!