Suport a tot el que sigui defensa de la dignitat de Catalunya, implacable amb la demagògia: el President Montilla ha enviat una carta a 200 entitats que donen suport a l’Estatut(et) on diu que, “si cal”, hi haurà una resposta “resposta política i cívica, clara i unitària” a la sentència del Tribunal Constitucional. José Zaragoza remata la carta amb unes declaracions on afirma que ha estat el PP qui “ha recorregut davant del Tribunal Constitucional “l’Estatut de Catalunya i és, per tant, el responsable “dels problemes entre Catalunya i Espanya”. Dignitat sí, demagògia no, si barregem dignitat i partidisme demagògic, que surti tot:
- El President Montilla, en aquell moment Ministre del Govern del PSOE, va ser el primer en anunciar esmenes a l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya
- L’Estatut(et) ha estat recorregut també pel Defensor del Poble espanyol, un històric militant socialista, del PSOE, és a dir, del PSC-PSOE
- L’artífex del “cepillado” de l’Estatut va ser Guerra, del PSOE
- La defensa de l’Estatut per part del Govern espanyol (advocat de l’estat) davant el Tribunal Constitucional passa per una interpretació molt restrictiva del mateix
- El Govern espanyol se salta quan vol l’Estatut(et), com amb el finançament, que el van aprovar tard i malament; això sí, amb el suport del Govern de Catalunya
Conclusió: que més enllà de cartes i declaracions, fets i no paraules, ja va sent hora; i que PP no, però PSOE (i PSC-PSOE) tampoc.
I perfecte en defensar la dignitat de Catalunya, però no caiem en el parany en acceptar en una resposta unitària de mínims, de creure (intentaran que ens ho empassem) que no passa res o que no hi ha per tant, o de defensar un Estatut(et) que ja va ser radicalment retallat a les Corts Espanyoles: davant la retallada, principi de realitat (impossible augmentar l’autogovern dins d’Espanya) i actuar en conseqüència (marxar d’Espanya), per això el status quo no vol una retallada o que no es noti gaire, ja que demostraria la impossibilitat de l’encaix de l’aspiració nacional catalana de molt autogovern dins de l’estat espanyol (la demanda de dignitat és, en molts casos, la demanda d’un “si us plau, deixeu-nos ser catalano-espanyols, no tibeu massa la corda, que encara la trencareu”).
President Montilla, Maulet Montilla, hereu del President Macià (sic), fets i no paraules: el temps, de moment, no juga a favor de la seva credibilitat, i la demagògia dels seus i l’actuació del seu partit (i de vostè mateix), tampoc. Dignitat? Fets i no paraules.
