PROU, SENYOR PRESIDENT! PROU D’ENGANYAR-NOS!

Aquest matí ja ho he comentat: he dit que s’albirava una solemne baixada de pantalons, i aquesta ja s’ha consumat! Mecagum-tot! Amb un President de la Generalitat que es fa enrere perquè Madrid li promet la xocolata del lloro no es pot pensar mai en aconseguir la independència de Catalunya!!!
Vostè, Sr. President estima Catalunya? Doncs sembla ser que no, almenys fins a dia d’avui.
Sr. President rectifiqui, o les conseqüències poden ser nefastes.
N’estem fins els collons de tot i se’ns ha acabat la paciència. PROU, SENYOR PRESIDENT!!! Espavilis a posar fil a l’agulla per encetar el camí cap a la independència o el poble de Catalunya s’alçarà!
Què pretén, Sr. President, una revolta? Què pretén, Sr. President que ens revoltem per així poder-nos massacrar a tots els qui no hi estem d’acord amb vostè?
Per què té tanta por a plantar cara al Govern del PP? Que potser no és por, sinó anuència amb tot el que digui, faci i ordeni el PP? Malament si ho té enfocat així, Sr. President. Si uns quants dels de dins que no estimen Catalunya ajuden a molts de fora a massacrar Catalunya per fer-la fonedissa, molts dels de dins que sí que estimem Catalunya, intentarem per tots els mitjans evitar-ho.
Què pretén Sr. President, que corri la sang? Doncs segueixi amb aquesta covarda actitud i correrà la sang a grans riuades. Potser fins i tot molta més que el fatídic 11 de setembre del 1714 i jornades sagnants anteriors a aquesta data!
PROU, SENYOR PRESIDENT!!! PROU D’ENGANYAR-NOS!!!