En casos com aquest, jo sempre recordo l’1 de març del 1951, dia en que va començar el que se’n va dir “vaga de tramvies” a Barcelona, que no va ser una vaga de tramvies en el sentit que els tramviaires s’haguessin declarat en vaga, sinó en el sentit que van ser els collonuts barcelonins i les collonudes barcelonines, els/les qui es van declarar en vaga (quan aquesta estava rigorosament prohibida pel Règim franquista) de pujar als tramvies. Motiu? l’augment desorbitat del preu del bitllet, amb l’agreujant que a Madrid, els preus dels bitllets dels tramvies no varen apujar-se o varen apujar-se molt poc, en comparació amb l’abús comès a Barcelona.
Crec que la cosa va durar dues setmanes; van haver-hi morts, molts ferits i molts detinguts; però el Governador Civil Eduardo Baeza y Alegría i l’Alcalde Josep Maria Albert i Despujol, varen ser cessats fulminantment i els preus dels bitllets no es van tocar.
Si tots a una emulem als nostres coratjosos avantpassats barcelonins a l’hora de deixar de pagar els impostos a l’Estat espanyol i els paguem al nostre país, Catalunya, l’Estat contra nosaltres, res podrà.
Perquè aquí del què es tracta, és de no negar-se a pagar els impostos, sinó a fer-los efectius a l’Agència Tributaria Catalana perquè siguin ven administrats i poder llevar-nos aquest dogal econòmic que no deixa desenvolupar-nos com una normal nació amb Estat propi.
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
