Prou de terrorisme!

Vagi per davant, que no tinc ni punyetera idea de política.
Vagi per davant, que m’agrada menys la ETA que l’oli de fetge de bacallà.
Vagi per davant, que la banda terrorista ETA és del tot condemnable per tots els assassinats que ha comès al llarg de la seva criminal història.
Vagi per davant, que amb els terroristes no s’ha de negociar mai.
Vagi per davant, que l’única manera de què ETA quedi del tot desmantellada i que ens la puguem creure en les seves intencions de pau, és que la banda terrorista faci lliurament al Govern espanyol i francès de tot l’armament i explosius, i tota la logística emprada per dur a terme els seus criminals atemptats.  
Però si ETA ha fet un parell o tres de gestos o ha iniciat uns primers passos per donar a entendre que definitivament vol acabar amb la violència i el terrorisme, algú amb el suficient poder decisori, com a mínim se l’ha d’escoltar. I aquest algú podria ser ben bé una comissió dels Governs espanyol i francès.
Ara bé. Si el que passa aquí (com molts ens temem) és que cap dels dos governs, l’espanyol i el francès, tenen la intenció de almenys escoltar les propostes d’ETA per a una suposada pau duradora o si més no del tot definitiva, no li costarà gaire a la opinió pública pensar i creure que cap dels dos governs vol que ETA desaparegui, per poder així tenir arguments en els discursos electorals. El públic en general, pot arribar a pensar i creure que si ETA no existís, de la manera que van les coses, o han anat, ETA o un altre grup terrorista s’hauria d’inventar perquè ambdós governs, el francès i l’espanyol poguessin seguir amb les seves lleis i discursos antiterroristes per guanyar vots i que rius de tinta segueixin corren per tots els rotatius del món i que tantes hores s’hi segueixin dedicant a totes les cadenes de ràdio i televisió per parlar del terrorisme d’ETA.
Insisteixo: no vull defensar els terroristes  d’ETA. No s’ho mereixen perquè han fet molt mal a la societat. Però existeix la paraula penediment. I si ara ETA ens vol fer creure que es comença a penedir de tot el que ha fet al llarg de la seva criminal història, i a la curta o a la llarga es pot arribar a una pau indefinida, s’ha de provar tot per poder-ho aconseguir. I si se l’ha d’escoltar, se l’escolta. Perquè el terrorisme, vingui d’on vingui, ha de desaparèixer de la capa de la terra per a sempre més.