Fa dies que llegeixo els titulars envers el tema de la sentencia del Tribunal Constitucional.
Tot feia pensar que la sentencia sortiria negativa. Per una part hi havia el retall del català, i també hi havia el tema nació, entre d’altres. Bé des de fa temps, a partir d’aquí s’ha començat a moure molt el poble.
Pas 1 BRUSSEL•LES
Tot va començar un plujós 6 de Setembre, el dia del meu aniversari, feia 15 anys. Aquell mateix dia m’arriba un correu de facebook, suggerint-me un grup que es deia, Deu mil catalans a Brussel•les. Immediatament vaig adherir-m’hi. Només hi havia unes 20 persones al grup, semblava estar molt mort, però de seguida , l’Agustí Esparducer, va començar a activar els fòrums i de mica en mica , cada vegada hi havia més gent. Diria que jo era el més motivat de tot el grup. Vaig participar intentar fer logos, vaig traduir més tard la cançó oficial al italià, vaig dir la meva en totes les propostes d’autocars, pancartes, hotels, és a dir tota la organització. La veritat es que m’hi vaig implicar molt. Seria la meva primera manifestació, i podia ser a Brussel•les, deu mil catalans, reivindicant els nostres drets, a la capital europea, tot un somni. Tot i que sovint em desanimava pensant que era molt difícil poc a poc es va anar estenent i es van fer grups pel territori , on ens reuníem i repartíem follets, enganxines,pòsters, on també vaig col•laborar molt. Al final va poder ser. TOTS A BRUSSEL•LES, i tots els mitjans de comunicació se’n van fer ressò. Va ser el principi cap a la independència, el primer pas, i jo hi havia estat. Allà va ser tot un festival, impressionant, moltíssima gent, tots estàvem emocionats. I sovint pregunto a la gent si va anar-hi, i m’agrada veure com responen que si esverats tot dient que va ser impressionant.
Després d’aquest primer pas, els espanyols començaven estar una mica neguitosos, però els conformava que el ressò no hagués esdevingut internacional. Tranquils amics (ironia) no sabíeu el que us venia darrere.
Pas 2 ILP
S’organitza la ILP pel referèndum d’autodeterminació. Es rebutjat per unanimitat.
Espanya s’alegra que els partits no són gens ni mica independentistes. Això crea un malestar general , que fa que molts deixin de militar a ERC o CiU, i més endavant s’ajuntin a Reagrupament. Com que va quedar retratat que els politics no estaven disposats a fer res pel poble, va ser el poble qui va començar a fer coses per si mateix.
Pas 3 ARENYS DE MUNT
El Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) organitza una consulta per la independència. Es comença a fer moltíssima difusió, i aquesta simple consulta que no hagués tingut cap interès ni ressò, Espanya amb el seu nerviosisme feixista, es va posar tant nerviosa que en aquesta consulta i va intervenir fins i tot el govern intentant aturar-ho. Van recòrrer als jutjats i amb un sol dia ja els hi tenien solucionat. Però els arenyencs no van desistir. Amb coratge i fermesa van continuar amb la consulta i finalment, entre insults i falangistes, va arribar el gran dia.
Pas 4 MULTITUD A ARENYS
Una gran multitud de gent s’aglutinava a Arenys. Era el pas més important que s’hagi pogut fer mai per arribar a la independència, sense aquest pas, les manifestacions no serveixen de res, ningú ens escolta. Al migdia van arribar el falangistes manifestant-se. Va venir un autocar.
Pas 5 FRACÀS FEIXISTA
El pas 5 m’agrada nomenar-lo perquè es important donar importància al ridícul que van fer els feixistes essent tan sols una seixantena de persones contra un miler d’independentistes, i que es manifestessin tres quarts d’hora i marxessin.
Pas 6 VOTACIONS
Tothom vota i es ja fosc. La gent està molt animada. Es procedeix a dir el recompte. Comencen a llegir. Els resultats són fantàstics, es veu en les cares dels que procedeixen a llegir. Tothom s’espera un 70% aproximadament, però no es hora per pensar que sortirà es hora per escoltar la veritat.
El si surt amb un 96% dels vots ( 2570 vots)
L’ambient es de festa.
– Pas 7 es comencen a organitzar consultes arreu del país.
– Pas 8 Reagrupament agafa força, i fa els seus primers actes i congrés amb gran éxit.
– Pas 9 Realització de totes les consultes
Que passa ara?
Els espanyols estan cagats de por. Saben que la bomba esta a punt d’explotar i ens intenten comprar.
No ens retallaran la llengua, tot i haver-hi el ‘manifiesto por la lengua común ‘on s’hi ha adherit molts intel•lectuals com Savater, Mario Vargas, la famosa cadena anti-catalana Tele 5.
Tampoc ens retallaran el terme nació. Ara diuen que som una nació.
Senyors i senyores, que componeu el Tribunal Constitucional Español , no ens comprareu.
Quan camí per recórrer, quan poc temps per fer-ho.
GUANYAREM!
(Espero que us hagi agradat l’article, a vegades m’agrada més recordar el passat que no pas parlar d’un present incert. Reviure les bones emocions, els bons dies, et fa agafar força per continuar lluitant pel país i no defallir mai.)
Patriotisme ,dignitat, salut i Independència.
Atentament:
Josep Prat
