Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

Pressupostos a la deriva! (06/09/2018)

Pressupostos  a la deriva! (06/09/2018) L’explosió de Joan Tardà ahir al Congrés, sobre si el independentisme podia tirar endavant sense superar un suposat  50% en contra de la població, va […]

Vicenç Plans
Vicenç Plans 06/09/2018

Pressupostos  a la deriva! (06/09/2018)
L’explosió de Joan Tardà ahir al Congrés, sobre si el independentisme podia tirar endavant sense superar un suposat  50% en contra de la població, va tenir el contrapunt d’un possible bloqueig dels pressupostos espanyols si finalment hi ha condemna pels presos polítics.
El govern espanyol està negociant en silenci una sortida a tot plegat. Hom ja diu que serà per la via de l’amnistia després d’una severa condemna. Però també és veritat que tampoc seria una bona sortida, tenint en compte que hauria de beneficiar per igual als exiliats i d’altres damnificats.
El nacionalisme espanyol necessita reinventar-se, i l’esperit republicà cada dia que passa, sense aquests canvis, es va eixemplant arreu de Catalunya. Vet aquí la jugada simple que té al cap el govern català. Però tornarà a passar el temps, i potser tot serà pitjor…
L’amnistia pels republicans perseguits suposaria, sense cap mena de dubte, una automàtica convocatòria d’eleccions. Caldria recuperar la legitimitat perduda. En aquest escenari, uns líders excarcerats, neutrals i socials, com podria ésser el cas de Jordi Cuixart, per tarannà i capacitat, podria superar qualsevol previsió electoral. Això també pesa.
El independentisme de la CUP, en la versió lleugera unilateral, ja és un denominador comú entre les bases de tots els partits i de les entitats. Són els líders d’aquests partits, que de forma cautelosa, intenten administrar el temps i les energies, tot buscant solucions fàcils molt difícils de trobar.
Els pressupostos catalans ja no són intercanviables amb el pressupostos espanyols. S’ha acabat aquest joc, gràcies a Déu. Ara queda veure quina era l’autèntica intenció de fer caure el govern de PP per part del grups de pressió espanyols. Els catalans, de moment, des del primer moment, només esperen.
La Fiscalia, l’àmbit on podria influir el govern espanyols socialista, de moment no reacciona de forma racional, i admet la dinàmica de sostenir sense esmenar, i així el marge cada dia és més estret. Ni Tardà ni Campuzano són creïbles allà, i encara menys aquí, a aquestes alçades. Ambdós han perdut el relat d’una eventual negociació. Queda el parlament i el poble.
Tot plegat no seria res, per uns i altres, llevat pels presos i exiliats, està clar, així de cínica és la situació, si no fos per que un canvi de cicle econòmic no permet, en cap circumstància, una pròrroga dels pressupostos.  Això ja crema!
©1 Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.