Sigui com sigui, que la secció local del PSOE de l’Hospitalet de Llobregat hagi encetat una campanya pel NO a la independència, a més a més de ser un acte preelectoral encobert, és un posicionament clar cap a una possible consulta, o unes eleccions plebiscitàries.
El fulletó que han anat escampant per la ciutat –esperem que no amb diners públics-, i encapçalat per una foto de l’alcaldessa del sector espanyolista, Nuria Marín, posant amb cara de fàstic; és una àmplia i extensa avançada de l’argumentari del bloc espanyolista que es conformarà per antagonitzar amb el bloc del SÍ.
És fàcil deduir que si els defensors de la independència de Catalunya, defensen els avantatges de viure en una Catalunya sobirana, els del NO defensaran els arguments de viure en una Catalunya on la sobirania segueix segrestada per Espanya, es digui franquista, federal, autonòmica o bananera –que seria l’opció que ara mateix imperaria. Vegem doncs, alguns dels arguments amb que defensen la conveniència de seguir a Espanya mitjançant la fórmula que ells anomenen “federal”:
La independència no és la solució a la crisi econòmica. Creiem en un model federal que respecti la realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística de l’Estat.
Com hem dit abans, podem posar-hi l’etiqueta que vulguem. Ells hi posen la paraula “federal” com podrien posar qualsevol altre. De fet no saben què vol dir ni com explicar-ho. Podem muntar des de règims franquistes a règims comunistes si volen, però el problema com aquí s’entreveu també, és el respecte. Per formes d’Estat espanyol que provem, el problema seguirà essent que mentre no siguem respectats, ja podem anar fent parir panteres que de realitat plurinacional i plurinosequè només hi seguirà havent una. Crec que després de 300 anys ja hem fet prou pedagogia com per fer-nos respectar.
El pamflet destina la primera part del seu text al populisme barat, que és el que crida l’atenció:
La prioritat no és fer ara la consulta sobiranista, és donar resposta als problemes i a les demandes dels ciutadans: la creació de llocs de treball, les retallades en educació, sanitat i dependència, el drama dels desnonaments, el manteniment dels serveis socials bàsics per ajudar a les persones que ho estan passant malament, i impulsar polítiques per reactivar l’economia i l’ocupació, tal com fem a L’Hospitalet.
Aquí està el quid de la qüestió. El PSOE de l’Hospitalet va treure majoria absoluta a les municipals del 2007 (52,76%, 43.576 vots i 17 regidors), mentre que a les darreres del 2011 el soufflé va baixar (38,85%, 32.954 vots i 13 regidors).
Dir que els problemes reals dels ciutadans son tots els que enumeren, però no esmentar que l’independentisme defensa l’eina d’un Estat propi com a antídot per a lluitar més eficaçment contra el decreixement i l’atur, és quedar-se en un primer estadi del discurs que és fàcil de manegar de cara a exposar-lo al populatxo. És a dir, que és populista. Realment però s’acaben tirant pedres sobre la seva teulada, ja que segons el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, l’atur a l’Hospitalet de Llobregat contra el que “impulsen polítiques de “reactivació”, ha passat de 9.734 persones el 2005 (el 3,8% de la població), a 23.637 el 2012 (el 9,1%).
El 2007, i sobretot el 2011, a les ciutats de l’àrea metropolitana el discurs que va ocupar la centralitat política va ser el debat sobre immigració i racisme. Això explica que el 2007 Ciutadans obtingués 3.105 vots (3,76%), i el 2011 baixés a 1.807 (2,13%) degut a l’entrada en escena de Plataforma x Catalunya que va obtenir una representació de 2 regidors (6.207 vots, un 7,32%). Una prova definitiva de la predominança d’aquest discurs, va ser l’ascens de PxC a Sant Adrià del Besòs, a Santa Coloma de Gramenet, i el canvi d’alcaldia a Badalona (amb l’ajut de CiU) en favor d’un PP que amb previsió i un discurs al límit de la legalitat, va tallar de soca-rel qualsevol opció d’arrelament de PxC o C’s a la ciutat.
Ara que som a mig mandat municipal, ja hem començat a veure com algunes forces comencen a moure fitxa de cara al 2015. Per exemple, Xavier Trias (CiU) avui dimecres ja apostava per a repetir com a candidat, Maria Mercè Roca (ERC), ja fa unes setmanes que ha estat proclamada candidata per Girona, on els urgeix recuperar la representació que ara està en mans de la CUP, i així una infinitat de moviments preelectorals.
El 2015, no sabem on serem, però el debat ha fet un altre gir. Si el 2011 la centralitat l’ocupava el discurs populista sobre la immigració; avui la centralitat ja l’ocupa de forma descarada el debat sobre la independència de Catalunya. Potser Nuria Marín vol fer de l’Hospitalet un banc de proves del discurs antiindependentista per a una possible consulta o eleccions plebiscitàries, en un dels darrers bastions del seu partit i per encàrrec de la direcció (que a la vegada té un terç d'aquesta revoltada), i a veure com encaixa en la gent. Potser està fent prevenció de riscos preelectorals per no tenir cap sorpresa majúscula el maig del 2015. El que està clar és que ja han llençat la primera pedra amb una campanya, com era previsible, del tot demagògia a favor del NO tot alineant-se amb PP, PxC i C’s. Perquè d’arguments ja s’ha vist que no en tenen.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
