Ara que està tan de moda el personatge Frankenstein, arribo a la conclusió, que els polítics són petits Frankenstein's, és a dir, són personatges de la vida social, ganes de protagonisme, que se senten diferents i superiors a la resta, podria anomenar-ho la síndrome Frankenstein.
Des de la seva pròpia imatge, creada per ser diferents, diguem, es creuen superior, on 4 gats, atresoren un gran poder, per tant, hem de vigilar aquí votem, sinó després no podràs queixar-te. I també podem dir Frankenstein, perquè cada partit crea la seva pròpia imatge, estereotip, dels seus polítics, de cara a l'exterior.
Per exemple, ciutadans, si ús fixeu, totes les dones, d’aquest partit, tenen imatge semblant a la sra. Arrimades, i totes i tots, tenen el mateix sermó i forma de parlar. I algo molt característic, ja de tots els partits, és quan parla un dirigent, que parla pels mitjans de comunicació, al darrer sempre posen adeptes a fer pinya, ocupar pantalla, per donar imatge, unió, serietat, etc, és a dir, com si cada partit fos una espècie de religió, tenen les seves pròpies normes, col·laborar amb el partit diners i o feina, imatge, discurs propi, etc.
Per tant, tot això, és un circ aparaulat, on cadascú té el seu paper , i si no el segueix, el fan fora del partit; no ven bé són sectes, però si grups, on les quals, si no estàs d'acord en tot, no pots ser ben vist, i si creuen tens errades o pots danyar la imatge del líder, poden apartar gent.
Si són democràtics, en certa manera, qui hi pertany, en teoria no l’obliguen, poder el poden induir o vendre bé la pel·lícula, però un cop han votat, com tot arreu, no permeten modificar sobre la marxa, en poca espera, propostes i o canvis d’idees, direccions, estatuts.
En fi, com us deia abans, voteu sempre amb cap, als partits polítics, associacions vàries, eleccions polítiques, etc, saber perquè ho fas i que segur el 100% d'acord en tot no estareu; mireu a qui més ho convingui.
Però, un cop heu votat, si fan canvis, o algo no t’agrada, és el que hi ha.
