Els seguidors més incondicionals del Rival Petit ja s’hauran adonat que el vídeo que prometíem la setmana passada per il·lustrar les mentides compulsives del nostru president Rosell, l’hem acabant penjant. Això sí, amb un considerable retard i no pas amb poques hores tal com havíem anunciat. Aquí l’enllaç al vídeo i aquí l’enllaç a Sandrusku, un mentider compulsiu, el post on, juntament amb aquest, ha quedat incrustat el vídeo recopilatori de les mentides més flagrants del precandidat, candidat i ara president, Sandro Rosell. O Sandrusku Pinotxell, com ja se’l comença a conèixer.
El departament d’audiovisuals del Rival Petit justifica el retard en l’entrega de l’encàrrec per la quantitat d’informació que circula per la xarxa i la necessitat de retallar-ne una bona part amb el noble objectiu de confeccionar un vídeo de durada digerible. Justificacions que acceptem de bon grat conscients com són de que el material que circula donaria per un llargmetratge dels llargs i desitjosos com estem de tornar a promocionar el vídeo malgrat la difusió feta via el twitter de @rivalpetit a les darreres hores. Els becaris i el vídeo es mereixen el nostre reconeixement. Esperem que també el vostre.
És més, estem tan convençuts de la bona feina que han realitzat els esforçats becaris que deixarem tinguin tot el protagonisme que mereixen i donarem per acabat el post d’avui. Ja parlarem un altre dia de, per exemple, la visita dels inspectors del COI a la candidatura Madrid-2020 i la malaltissa obsessió de la capital més endeutada del món, d’un dels països més endeutats del món, en aconseguir, al tercer intent i per primera vegada, l’organització d’uns jocs olímpics per Espanya. Difícil empresa, però considerant que mai cap país africà ha organitzat uns jocs, existeix una remota possibilitat que Madrid sigui la candidatura agraciada.
Tampoc parlarem de l’alcaldessa Botella i el seu lífting nou de trinca, ni de la seva macarrònica lectura de l’idioma anglès. Del finançament de la candidatura tampoc en parlarem, però considerant el probable, o no, corralito de Xipre, del qual se n’hauria lliurat el camarada Ròdia gracies a una oportuna confidència de l’entorn de la Merkel, no ens estranyaria gens ni mica que l’amic Mariano n’hagués pres bona nota i, un cop sabotejada el que queda de l’autonomia catalana, decretés un impost a la xipriota que de manera selectiva acabés saquejant, només, als impositors catalans.
De la nova tongada de virus Fifa tampoc en parlarem. Un virus Fifa al que s’aferra la caverna per evitar parlar d’una lliga més que sentenciada a favor del del Barça.
Falten deu partits, trenta punts per disputar i amb 18 punts som campions. Ep, sempre i quan el Maligne ho guanyi tot.
Cinc partits fora i cinc a casa. Quinze punts a casa, tres punts més i campions.
Ras i curt: kanaprenguin!
I, malgrat en Pinotxell, Visca el Barça!
