Edició 2091

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 17 de abril del 2024
Edició 2091

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 17 de abril del 2024

Pineda de Mar, el meu 1 d’octubre (2017).

|

- Publicitat -

Aproximadament a les 7.00. del matí estava al col·legi del Roser. Ja hi havia gent. Abans de les 08.00. ens van dir que havien d'anar a un altre lloc; un local al carrer Montpalau. Així mateix van demanar voluntaris per president i membres de mesa i, la gent es va apuntar. A continuació, vaig anar a esmorzar prop del Roser i em vaig dirigir al local que havien dit. Ja havia una cua de gent esperant que arribava a prop de l'hotel Mercè.

El temps es va fer interminable, al principi va plovisquejar una estona. No vaig poder votar fins a les 15.00. hores. Recordo alguns que sortien de l'hotel i es quedaven bocabadats de la gent que feia cua. També que va passar un home amb una càmera de vídeo, però no he trobat dita escena en cap dels que he visionat per les xarxes.

Publicitat

Vam trigar en votar perquè hi havia problemes per entrar a la pàgina o a internet -els ordenadors eren de la gent de mesa i eren portàtils com el 9N-. Els cens era universal, però es van utilitzar altres mètodes en segons quins moments que després es passaven a informàtics per evitar duplicacions, etc. Hi havia paperetes per votar.

Vaig arribar a pensar vàries vegades que no votaria mai per aquests problemes, perquè la gent mitjançant els mòbils veia les càrregues policials en diferents col·legis electorals i, perquè cap a les 13.00. va arribar un contingent de la policia nacional que retornava a un dels hotels en què estaven allotjats.

He estat en algunes manifestacions; així que vaig comenta als més propers que si havien càrregues res de corra, que arrambats a la pared.

Els policies nacionals volien passar, però hi havia un cotxe al mig del carrer érem un grup força nombrós i ens van agrupar. Un mosso va parlar amb els agents. L'altra, a la tornada va comentar que volien accedir sí o sí. Però al final no van passar i van anar caminant fins al seu hotel. Abans de fer-ho, el mosso i un dels caps policials nacional espanyol van anar cap el local, però aquest estava amb la persiana baixada. Quan van marxar, es va tornar a obrir -hi havia gent dintre- i va continuar la votació.

A les 14.15 més o menys, va arribar un altre contingent de la policia. Ens van tornar a agrupar a prop de la carretera per fer pinya. Un representant polític va parlar amb els caps d'aquella unitat, així mateix també hi havia uns guàrdies municipals. El fet és que els busos que es transportaven no podien accedir directament a l'hotel i es quedaven parats al mig de la carretera nacional II aturant tot el trànsit. Aquests també van anar al seu hotel caminant i no va passar res.

Després de votar, vaig anar a dinar a casa i, a les 16.00. hores tornava per ajudar en el que fes falta. Com que hem trobava una mica cansat, vaig descansar un breu temps en el local i vaig tindrà una breu conversa amb el dirigent polític del que he parlat abans que no em va deixar una sensació agradable. Després, vaig passar un temps major conversant amb un senyor de la cua que coneixia i vam intercanvia impressions del que havia passat, del que podria passar, etc.

Així estava quan va arribar un missatge de que es necessitava gent en el Joan Coromines i em vaig dirigir cap aquell lloc veient que el nostre estava assegurat. En aquest centre estaven ben organitzats, tenien menjar i beure, però eren poca gent a l'exterior. Vaig està fins a les 19.00. hores en què ja em trobava molt cansat i vaig tornar cap a casa.

Present: D'aquí poques hores farà un any d'això. Vam votar i van guanyar. Sembla probable que el nostre govern d'aquell temps per evitar morts hagués renunciat a fer efectiva la República.

Alguns expliquen que des de la UE es van fer gests per aturar la violència policial nacional espanyola i, també diuen que la UE ha estat darrera de que el PP i Rajoy hagin acabat fora del govern d'Espanya.

A la primera no ho crec, perquè si fos així el nostre govern hagués anat endavant. A la segona, ho dubto, la moció de censura era necessària, però els partits nacionalistes catalans haguessin hagut de demanar coses a canvi i sembla que no. Només confiaven en què un govern del PSOE-PSC seria una altra cosa i, havent fen aquests el 155 amb el PP i Ciudadanos em sembla bastant innocent aquesta reflexió.

Alguns ens expliquen que es van equivocar en veure senyals de negociació i que per això van fer la suspensió, però que els van enganyar i quan van reaccionar ja era massa tard.

No és una explicació que m'acabi de convèncer.

De la resta, em sembla evident que així no es compleix el mandat de l'1-Octubre, encara que ens diuen que sí.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut