Mourinho és aquell entrenador que mai guanyarà el Fair Play de la Fifa. Tan cert com que en Leo Messi no té rival i que el veritable candidat a ‘pilota d’or’ hauria d’haver estat l’ex-periodista Jesús Hermida per l’extraordinària exhibició d’ensabonament a la figura de sa majestat el Kampechano Paquidermicida (KP) a la Noche del Rey. Televisió Espanyola comportant-se comme il faut i no com la Fifa, aquest antre d’antiespanyols entregats al Barça que, una vegada més, han impedit a un membre de l’Arroja l’obtenció de la merescuda pilota d’or. El modèlic equipo de todos privat de tan digne premi tot i els esforços del seu exemplar capità Casillas i del filo independentista del Bosque, que passaran a la història amb el trist honor de ser dels pocs capitans i seleccionadors mundials que no han votat a Messi ni en primer ni segon ni tercer lloc de les seves preferències.
Capità i seleccionador que, a diferència de l’intrèpid Rommel de Setúbal, sí eren presents a la gala de la Fifa a recollir els seus respectius premis per a disgust de la caverna que ara lamenta que el no espanyol Mourinho hagi estat la víctima en benefici de, ves per on, l'espanyol del Bosque en l’obtenció del premi a millor entrenador de l’any. Una caverna immersa en la seva particular esquizofrènia paranoide lamentant la no concessió de la pilota d’or a Cristiano Ronaldo alhora que lamenten la no concessió a qualsevol jugador integrant de la selecció guanyadora de dues supercopes i un mundial. Una caverna que denigra els premis al mateix temps que comença la seva campanya per la pilota d'or 2013, però no pas per a qualsevol jugador de l'admirada Arroja, no, sinó per al no espanyol i trishte de Madeira, l'inefable posturitas Cristiano Ronaldo.
Mentre el suplent, díscol i marginat Casillas era seleccionat com a porter de l'onze ideal de la Fifa (un onze, per cert, amb la incomprensible absència de Sergio Busquets i Jordi Alba), el seu marginador deixava, un cop més, el famós señorio merengue a l'alçada de les espardenyes fent acte de presència via fotogràfica i provocant reaccions diverses entre una caverna cada cop més dividida davant les constants provocacions del traductor portuguès a la recerca del seu milionari acomiadament. L'elecció d'en Casillas per forçar els esdeveniments és una aposta segura. Els poders d'en Casillas gairebé són sobrenaturals. Va necessitar ben poc per carregar-se al Cèsar i al Cañizares i amb poc més de sis minuts ha liquidat a l'Adán de per vida. Si contra el Celta de Vigo, a l'eliminatòria de la copa del KP, en Mou manté el tipus i en Casillas juga i s’ho proposa, el lagrimita de Setúbal podria sortir en globus més d'hora que tard. Estarem a l'aguait!
Com també estarem a l'aguait per veure com evoluciona aquest nou tripartit (cdc-unió-erc) que va camí d'elevar a la categoria d'anècdota la persecució implacable soferta pels genuïns tripartits de legislatures passades. La caverna nostrada, sota el lideratge godòtic i a cavall del Círculo Ecuestre, disposada a carregar contra l'Artur Mas con si d'un Mourinho qualsevol es tractés. La pinça contra el nou tripartit, amb l'ajut d'espanyolistes que van sortint de l'armari i l'asfíxia financera programada des del ministeri d'hisenda, pot deixar en no res les bones intencions per tirar endavant el pressupostos. Ja sigui amb el 0'7 exigit o ja sigui arrencant l'1'5 que reivindica en Mascu, el cert ès que tenim mala peça el teler. Sense finançament, sense un ral a la caixa, agafats pels dallonses i sense autonomia per intervenir sobre res important, les possibilitats -que no ens embauquin- són més ridícules que el comportament d'en Sandrusku a la gala de Zurich.
Però per pilotes pilotes, pilotes d'or, vaja, les de la Botella d’Aznar, que com a alcaldessa de la ciutat més endeutada del món ha tingut la barra i les galtes de presentar la candidatura olímpica de Madrid per quarta vegada consecutiva.
Considerant la norma no escrita que mai cap continent repeteix olimpíada i que les del 2012 es van celebrar a Londres (Europa) i les del 2016 se celebraran a Rio de Janeiro (Amèrica), hi ha moltes possibilitats que les olimpíades del 2020 puguin adjudicar-se a la ciutat de Madrid (Àfrica).
Ens mantindrem al lloru, però segur que ja heu endevinat que la nostra candidata no és altra que Tòquio, la representant del continent asiàtic.
Bon any nou!
Bonus track
