Això que ara explicaré, com tot el que he anat narrant en aquest bloc, és absolutament cert. Aneu amb molt de compte i no compreu res al Media Markt. Feu cas al seu eslògan i “no sigueu tontos”. No regaleu res que provingui d’aquesta entitat a no ser que us hagi tocat fer un regal a l’amic invisible a algun company de feina o de classe que odieu absolutament i tingueu ganes de quedar malament expressament pel sol fet de fotre’l.
Però si aquesta no és la intenció, fugiu del Media Markt. Us ho dic pel vostre bé, per fer-vos un favor, una recomanació d’amics! I us posaré 3 exemples perquè veieu que el que dic no està infundat.
Primer de tot, us explicaré la meva experiència personal. Com vaig citar en aquest article, a la meva família hem tingut una experiència molt dolenta amb els Media Markt. Ara farà un any i escaig les meves dues germanes es van comprar un reproductor d’MP3 en aquesta cadena d’electrodomèstics tants cops citada ja en aquest article. Doncs bé eren uns Creative Zen. A les dues se’ls va espatllar al mateix moment, els mateixos models. Després de fer les quilomètriques cues al “servicio post venta” els hi van canviar. Al cap dels mateixos mesos els reproductors van tornar a morir sobtadament.
Jo, pel meu aniversari, a l’octubre, em vaig auto-regalar un reproductor d’MP4. Vaig cometre l’error de comprar-me’l al Media Markt i a més de la mateixa marca. Em van assegurar i perjurar que em funcionaria bé ja que “havien sortit molt bons”. Jo, reticent, el vaig acabar comprant bàsicament perquè era el que tenia la pantalla més grossa (realment es podien veure pelis i tot). Doncs passades dues setmanes va petar. De nou al “servicio post venta”, més d’una hora, i el vaig canviar per un Ipod que em funciona la mar de bé.
En segon lloc, tinc una amiga que des de fa poc es caixera per ETT a un Media Markt. Quan ho vaig saber li vaig voler explicar la meva mala experiència amb els productes de la cadena d’electrodomèstics. Ella, que hi portava poc temps treballant no només em va dir que no li sorprenia sinó que m’assegurà que “hi ha més cues al ‘servició post-venta’ que no pas a les caixes” i que, atenció a la revelació, “article que ens retornen, article que ens fan empaquetar de nou i article que retorna a la prestatgeria perquè algun innocent el torni a comprar”.
I ja per acabar i perquè veieu que he contrastat la notícia, remenant per Internet m’he trobat això: un article a El Mundo (si nois, s’ha de llegir de tot) d’una noia de Madrid que explica el mateix que jo! Al•lucineu!
Ara sí m’acomiado, però abans m’agradaria proposar de fer una catarsi col•lectiva. Que tothom que conegui quelcom semblant que ens ho expliqui. Creem xarxa, ajudem-nos! Una de les fallides més importants del mercat que s’estudien a assignatures d’economia és la falta d’informació de l’usuari, el que se’n diu “informació imperfecte o asimètrica”: Qui ven té més informació de qui compra i aquest pot ser timat fàcilment. Ajudem-nos i procurem que això no ens passi!