Quins van ser els polítics que van fer possible el projecte “Junts pel SI”, i quins el van deixar perdre ?. Trobaríem fàcilment els noms i cognoms i, a la vegada, descobririem -qui encara no ho hagi fet- que quan es vislumbra el poder de l'èxit els egos polítics poden més que el mateix projecte, per damunt de qui l'ha fet possible.
En aquest sentit, la base, el sentiment esdevingut moviment popular, es manté impertorbable malgrat els entrebancs, les amenaces, les pors i els dubtes, i dels discursos descoratjadors que desitgen que perdi força.
A falta de la mesura real, que sería una consulta en forma de referèndum vàlid i garantit, una bona meitat de la ciutadania catalana ja pensa més en un futur propi que en el present que té davant. En bona part perquè qui hauria de vestir aquest present amb colors prou vistosos per ser atractius, i que es propietari de tota la paleta per fer les combinacions més enlluernadores, està més interessat en amenaçar, prohibir, reprimir, sense adonar-se'n que així podrà controlar però mai aconseguirà convèncer i seduir.
Els més de dos milions d'electors no desapareixeran a força de garrotades o tancant a la garjola la presidenta del Parlament, els membres electes del govern que no van anar a l'exili, dos líders socials, i d'altres que, preventivament, se l'han carregat… i se la poden anar carregant de la mateixa manera.
Però, tornem al començament, i citant la dita castellana “divide y vencerás” podem explicar-nos el que veiem, día sí i dia també, per part de qui no li interessa donar cap mena de veu a una autonomia, que sap que mai podrà dominar ni contar-hi, i que a la vegada te controlada només abonant la seva pròpia falta d'unió en temes que podrien conduir a un problema molt seriós per un Estat gens acostumat a solventar problemes parlant i negociant.
La unió per un projecte que es transversal, que va més enllà de dretes i esquerres, que és personal de cadascú, és veu a peu de carrer però es dilueix i, aparentment, perd força quan passa al terreny polític en mans dels representants electes i queda transformat d'ideal a impossible… Tot i que, amb el panorama que hi ha, tampoc ha de ser tan difícil de comprendre.
