Dilluns, 28 de setembre de 2020 - Edició 795
La República

Per enterrar el pujolisme, millor un partit nou

El 21 de maig la militància de Convergència votarà què vol ser de gran: una CDC reformulada de manera profunda o un partit amb sigles noves. La primera dóna l'opció […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 05/05/2016

El 21 de maig la militància de Convergència votarà què vol ser de gran: una CDC reformulada de manera profunda o un partit amb sigles noves. La primera dóna l'opció de modernitzar el funcionament intern de la formació i repensar-ne els eixos fundacionals i programàtics, mentre que la segona aporta la mateixa possibilitat però amb un afegitó: enterrar el pujolisme. És possiblement per això que Artur Mas, encara que no ho hagi verbalitzat, aposta per la segona opció, eliminar CDC.

Alguns militants nostàlgics tindran por a canviar la marca perquè s'hi senten molt identificats, perquè és la formació que han votat tradicionalment o perquè creuen que pot haver fuita de vots fruit d'una certa confusió. Unes pors comprensibles, però no comparables amb la por que per sempre més el partit estigui tacat de corrupció i pujolisme. Qui va fundar el partit el 1974, el va dinamitar just quaranta anys després amb la seva confessió.

A partir de llavors, per moltes refundacions que es provin, sempre quedarà l'estigma del 3%, el peix al cove, la puta i la Ramoneta i altres conceptes pujolistes. Per allunyar-se de tots ells i fer net, cal deixar les sigles de CDC enrere. El procés necessita un partit liberal o de centre-dreta com més fort millor, perquè en les hipotètiques eleccions constituents de l’any vinent sí que s’haurà de buscar el 50% dels vots. Sí o sí.

És difícil assegurar-ho en aquest moment, però tenim un exemple recent: quatre mesos després que Artur Mas fes el pas al costat, hem vist que la política catalana ha fet un gir. Per exemple, ni la CUP ni el sector que envolta Ada Colau rebutgen Carles Puigdemont tant com el seu predecessor, cosa que podria acabar amb un apropament cap a l’independentisme d’alguns que ara només defensen el referèndum.

A més, la sensació de frontisme amb l’Estat no és tan elevada que amb Mas tampoc, i la capacitat del Govern d’arribar a consensos amb l’oposició al Parlament sembla més gran ara que en l’última legislatura, cosa que dóna una millor imatge del present executiu. Si Artur Mas s’hagués quedat, res d’això hauria estat possible. Encara que el líder convergent hagués dirigit el mateix executiu que Puigdemont, la imatge de retallades, corrupció, austeritat, frontisme, antipatia i ombra pujolista no hauria millorat per la majoria dels seus detractors. Per molt que s’hagués reciclat, la seva imatge difícilment l’hauria canviat. Igual li pot passar a Convergència si no fa un canvi de ‘look’. 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí

Relacionats