Fa pocs dies sortia Marianito vestit amb una jupa de pell de color negra i amb aires de “maripili travestorra” donant-nos lliçons de ciutadania i política social; o això pretenia, i avui vol proposar al parlament la cadena perpètua amb la seva corbata de color blau “gavina pidolaire”. I és que per més que no vulgui sempre em sembla que aquest home té una meitat d’àngel i una altra de marisc, – com deia Dalí referint-se a Maruja Mallo-, i que encara no ha sortit del seu armari tant particular, sacrificant-se d’aquesta manera per amor al seu partit; que és “PePe” i no “Pepa”. Sembla ser, per dissort nostra, que es dibuixa un horitzó atapeït de gavines que ens portaran molt mal de cap pels sorolls, “caquetes”, detriments i, per què no dir-ho, embussaments de canonades. Haurem de mirar com eradiquem aquesta plaga.
Referent a la cadena perpètua, “es suficient”, –va dir ZP-, “i adequada si es compara en termes pràctics”, -va continuar-, “el compliment de condemnes a Espanya amb qualsevol altre país europeu”. Quina punyetera mania té ZP en voler comparar-se, només en algunes coses clar, amb altres països europeus. No poden tenir ni tant sols una iniciativa pròpia?
Fixeu-vos doncs amb la seva política. Ha passat de la protecció absoluta del treballador a crear una nova forma d’esclavitud: hipoteques fins els 40 anys; prorrogables, – faltaria més-, i feina fins els 70, -treballaran ells fins els 80 per recuperar tot el temps que perden?-, i és que ja poden qualificar la idea de raonable; molt sacrificada diria jo, doncs ells només han de treballar 7 anys per retirar-se còmodament amb una pensió no merescuda, per no dir-ho d’una altra manera, de per vida.
Ara bé, pronosticar que aquest any, referint-se al 2010, “serà l’any de la recuperació econòmica”, -És que Ibañez Serrador s’ha fet ministre?. A qui tenen per assessors?, a la família Pica-Piedra i la Rita-Barbera de guionista? On troben la gent per confeccionar les llistes polítiques? En els càstings de “Gran Hermano”?
Tot plegat em sembla de lo més surrealista que ens hàgim pogut tirar a la cara.
