Divendres, 24 de setembre de 2021 - Edició 1156
La República

Peix al cove 2019

En   aquest passat  juliol  de 2019  tan maldrestre  -en  què  estem patint col•lectivament  els  efectes  letals  del  criminal  canvi  climàtic, responsable directe de  moltes angoixes, mortificacions  i  depressions-  sembla  que  […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 03/08/2019

En   aquest passat  juliol  de 2019  tan maldrestre  -en  què  estem patint col•lectivament  els  efectes  letals  del  criminal  canvi  climàtic, responsable directe de  moltes angoixes, mortificacions  i  depressions-  sembla  que  desprès  d’uns quants  anys  ha  tornat  a ser  present    l’anomentat  i,  al  meu  entendre,  nefast    “peix  al cove”..Mai  hauria pensat  que  gairebé 20  anys  més tard hauria  de  tornar  a  tractar -perquè  és  de  gran actualitat-  una qüestió tan  característica   i  funesta de l’història  contemporània  catalana  entre  1980  i  2003. En qualsevol  cas, això posa  de manifest que, a   hores   d’ara,   Catalunya travessa,  pateix  una  regressió  com  una  casa  de  pagès .

És  curiós   que  fem  servir   aquesta   frase feta, aquesta  metàfora  del  món  mariner,  tan singular   “creada”  en l’àmbit  del periodisme   polític , quan, per  contra,  ja  fa  una pila  d’anys  que  les  captures dels  nostres  pescadors  són  molt  minses;  en gran  part  a causa  de la  contaminació  i  el  maleït canvi  climàtic. Deixant  una  mica  a banda  les  metàfores  del món  mariner, és molt  precocupant  la dinamica  provocada  pel  pacte  de  govern  a la Diputació  de  Barcelona entre   JXCAT i PSC i  d’altres pactes  municipals  que   han  significat una  greu pèrdua  de  credibilitat del  conjunt  de l’independentisme. D’entrada considero  que  va  ser  un error   allò  que  va  dir  el  President  Torra  de  “cap  pacte  municipal (la Diputació  encara  és molt  més  greu) amb els  del 155”; perquè  si desprès  no  es pot  complir  es  fa molt el  ridícul  i es posa de  manifest  que  Catalunya  és  un país molt  feble i que els  seus  governants (tots)  tenen  un molt  pobre  coneixement  de  que és la política.  En relació  amb  això també  cal  dir,ben  alt  i  clar, que un dels  més  greus  errors  de l’independentisme (dels partits, les associacions  i la  gent  en general) és  haver cregut, pensat  que el procés independentista català  seria un “camí de roses”. Una  equivocació alarmant,  ja  que s’ha  demostrat  que  l’imperi espanyol, malgrat  les seves  greus crisis estructurals gaudeix d’una mala  salut de ferro.A més, un altre greu error ha estat no preveure  el suport  inequívoc de  la nova Santa Aliançà, és a dir, la decadent, ultrareaccionaria  i jacobina UE  a favor de l’Estat espanyol i contra Catalunya.