Passat, present i futur

                                          Si les diferents generacions d’obrers de la construcció , que  la dècada 1960-1970 , tenien la vaca agafada per les mamelles, fent abús de la manca de ma d’obra , per exigir sobresous de l’empresari amb l’amenaça d’anar a l’obre del costat , que tenia el cartell anunciant la manca de personal, haguessin pensat que podien ser part dels protagonistes , dels problemes que ara han de suportar els nets i possiblement els besnéts ,de ben segur que molts farien un examen de consciencia; personalment, com a xofer camioner en aquella època , vaig ser víctima en moltes ocasions d’aquests abusos , a l’hora de descarregar el material , que normalment tot era carregat i descarregat a ma. Era l’inici del “Boom” turístic i immobiliari.
Però transcorreguts els últims quaranta anys d’especulació , corrupció , amiguisme i favoritisme, amb governs i la banca esclavitzats pel capitalisme, s’ha arribat a una situació , que si el seny no hi posa de la seva part , serà molt difícil sortir-ne i evitar el ball de bastons ; perquè ja he dit mes de una vegada , que quan el poble demana pa , vol dir que no tothom fa tots els àpats cada dia , i lo mes perillós , es que els mes perjudicats siguin els nens, nenes i adolescents com esta passant en aquests moments , que les retallades en tots els sectors del benestar, fins i tot de la cultura (eina cabdal de la convivència i progrés dintre de un estat), afecta a molts milers de famílies , que els seus impostos s’han fet servir per solucionar els problemes de la banca , que es el principal culpable de la crisi que ens envaeix, amb la col·laboració dels governs de torn .
Estic preocupat , per si no es reforma la llei electoral , de cara a les propers eleccions a la Presidència del Govern de l’estat ; em fa basarda una coalició entre PP-PSOE, perquè estic convençut que cap del dos podrà governar en solitari ni en minoria ; si es produeix aquesta circumstancia , jo pregunto : qui governarà?; quin govern tindrà l’estat espanyol?; espero que a Catalunya ja haguem pres la decisió , i s’hagi aconseguit poder caminar sense dependre de  qui no ens estima, però sí que ens explota.
Marius Viella                La Bisbal d’Empordà  9-6-2013