Panem et circenses

En la escenificació de la possessió del poders per part dels 947 batlles del país, posem punt i final els 15 dies fantàstics, més 21 de torna, de panem et circenses, que com cada quadrienni van fer saltar a l’arena municipal el bestiari polític. En un intent d’humanització, bona part de les diferents forces polítiques participen a les festes en honor a la deessa Democràcia. Els festejos es celebren en diversos escenaris arreu del país.
 Al circ es desenvolupa una de les proves més populars i determinants: el joc de les cadires.
Al teatre és on es posa en rellevància l’habilitat de cada participant en les arts escèniques. Podem veure des de velles glòries amb cert regust a ranci, personatges pintorescos o bufons i també algun que altre passavolant  o mercenari, i de tant en tant, la incorporació d’un nou participant dona cert aire de suspens i esperona la sortida en escena dels dignes successors de la camorra napolitana o calabresa en un intent desesperat de boicotejar al nou contrincant; deixant a la major part del públic sense el descobriment de nous talents. No cal dir que el gènere més empleat per part de la gran majoria és la Farsa.
Al mercat és on es mercadeja amb producte il·lusori. Cal destacar un dels mercaders del cap i casal del país quan va posar damunt el taulell una oferta: un zoo virtual, i és que ja no  saben que vendre’ns!.  Recordar-li a aquest  audaç  venedor que el zoo virtual ja existeix , es troba just davant del zoo de les bèsties al Parc de la Ciutadella, i que ell tan bé coneix. És allà on es troba la principal concentració de bestiari polític del nostre petit país.  Presidit per una vella fada de natura mutable  que amb l’ajuda, més que d’una vareta, podríem dir d’un pal de fregar i amb el malaguanyat , l’entranyable magiaBorras, (demano perdó a tota una generació), potineja entre tot aquest guirigall. És aquí on entre festeig i festeig es practiquen diversos tripijocs, tot preparant al salt al poder, costi el que costi. Un bestiari molt divers de naturalesa mig humà i fantàstic, representació nacional de la resta de bestiari que vivim a la jungla.
Tant sigui en clau municipal o nacional,  a la resta del populatxo ens toca, o no, empassar-nos  les diverses i enganyoses consignes que molts llencen a l’arena circense. Som els únics que tenim a les nostres mans, sobretot mans netes!, el poder de fer que  el resultat final es decanti cap a un costat  o altre,  en el joc pel poder de les regnes del nostre país, o al menys intentar que no perdi pistonada el color més net.  Pel que fa als grups, si el risc de quedar-se  fora s’acaba produint  o bé per la pèrdua de cadires, pels companys de jocs o l’entrada de bestiari nou:  no us preocupeu!  a fora us esperen unes organitzacions amigues, que us ajudaran a combatre les diferents addiccions i traumes produïts per la pèrdua i el desgast dela cadira. Aquestes autèntiques germanetes de la caritat, veritables creditores del vostre pas per l’Olimp polític, vetllen per una adaptació ràpida i poc traumàtica.  Qui no sap, que viure a les esquenes del papà Estat fa que la supervivència a la jungla sigui molt dura, oi?. Pel contrari, la conservació o guany de cadires per part de qualsevol equip garanteix la permanència. Permanència que en alguns casos ha sigut motiu de confusió entre els mots temporalitat i perpetuïtat per part d’alguna criatura política, (és tal la confusió que inclouen la cadira al testament, inclús arriba a forma part del patrimoni familiar), obstaculitzant la regeneració del bestiari. Fruit de tot això, la resta de mortals heretem una manca d’al·licients a l’hora de participar a les diverses celebracions democràtiques. Amb el temps, on era un deure i un goig, ha acabat sent una tradició com el dia de difunts.  Renovar-se o morir!