Edició 2694

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 10 de desembre del 2025
Edició 2694

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 10 de desembre del 2025

País de caïnites

|

- Publicitat -

Aquest cap de setmana ens visita el Sant Pare de l’església catòlica. Que ningú s’emocioni, però, doncs no em consta que vingui pas a ajudar gent necessitada: crec que vé a fer un volt i prou. Tampoc aprofitarà la visita per fer-se soci del Barça: la junta d’en Rosél n’ha restringit l’accés.

Publicitat

No pretenc fer des d’aquí cap crítica a la visita d’aital personatge ja que no hi tinc res en contra (mentida podrida, però volia ser políticament correcte). Tampoc a favor. No penso ni fer esment a la meva creença en el fet que si Sant Pere aixequés el cap, s’alcés amb les seves sandàlies, i algú li expliqués que el seu successor a dia d’avui és un tiu que baixa d’un jet, puja a un Mercedes blindat fet a mida, saluda mecànicament una munió de nens famèlics, es fa un parell de fotos, torna a pujar al Mercedes, puja a l’avió, i torna cap al seu palau daurat, pensaria que li prenen el pèl.

Deia, però, que aquest cap de setmana visita el Sant Pare el nostre país d’autèntics caïnites, i algú li hauria d’explicar on es fot. Que no s’esperi cap gran recepció oficial per part del govern si tenim en compte que el president té un poliglotisme a l’alçada de la seva formació: nul. Que tenim un parlament presidit per un jardiner en excedència. I que al crit de “se nota, se siente, el Papa está presente” recorrerà els carrers de Barcelona en direcció a la Sagrada Família (allà on passen comptes els clans xinesos del país, llançant-ne algun al buit de tant en tant) envoltat d’un públic no massa diferent al que es trobaria la Belén Esteban o alguna infanta en cas de ser ells els il.lustres visitants.

Visitarà una ciutat que plagia el nom d’un club de futbol (si hem de fer cas al paleta ressentit que el va presidir 22 anys amb molta pena i alguna -concretament una- glòria) que, després d’haver tocat el cel amb els dits (fixi’s el lector amb quina habilitat relaciono temes) ha decidit portar davant dels tribunals el president i la junta que ho han fet possible. País de caïnites, deia. Caïnites, i algun que altre fill de puta. I és que no se m’acut altra manera de qualificar els 468 sossi-propietaris que, amb el seu vot, van donar suport a una de les més grans irresponsabilitats que es recorda en el món de l’esport català, seguida a poca distància per la decisió de llogar l’estadi olímpic Lluís Companys al Club d’en Sanchez Llibre (i el Fernandes Dias, el Montilla i l’Alguersuari). 468 imbècils a qui em costa d’adjectivar sense córrer el risc d’ofendre familiars de pobra gent que ha nascut amb retràs mental. I és que veient les imatges del mediocre que sortia a TV3 proclamant entre vergonyants aplaudiments “que la pagui… QUE LA PAGUIIII!!!!” per acabar afegint “I SI HAN D’ANAR A LA PRESÓ, QUE HI VAGIN!!!”, hom sent vergonya aliena. I tot el que li passa pel cap té relació amb la violència física.

I a tot això, i després de pràcticament dues setmanes d’exili reflexiu a la cel.la de Montserrat, servidor ha vist la llum. I servidor no sap si atribuir-ho a la visita del Sant Pare, o bé als brams histèrics d’en Màrius Carol. No sap si atribuir-ho a la presència al país d’en Paco Clavel Rouco Varela, o bé al vergonyós tractament que “La Vanguardia” (allò que abans era el meu diari de capçalera… i ara compro només els diumenges atret per la propaganda del Media Markt que conté) fa del president Laporta, intentant fins i tot fer-lo culpable del fet que “el brujo Pepe” hagi maleït en Villa. No sé si és el Sant Pare o l’aversió a en Toni Freixa, però el cas és que deixant de banda la meva militància convergent, he vist la llum i he decidit que el cap de setmana del Barça-Madrit votaré per en Jan Laporta. De tant fer-lo màrtir aquesta colla de cabrons, he decidit canviar l’estilogràfica Montblanc “Miguel de Cervantes” (té collons la cosa)per la falç, i entregar el meu vot directament a l’únic candidat a presidir el meu país que té els collons suficients com per fotre un cop de puny sobre la taula, i començar a dir les coses pel seu nom. I és que si en Rosél, en Faus, el Godó, el Freixa, el Núñes (el dels vestíbuls amb pretensions) i en Màrius Carol no el poden ni veure, és senyal que tant mala persona no deu ser.

Votaré en Laporta i punt.
 
SIGNAT: SANDRO SAULER PORTAL

Publicitat

Opinió